A s’ombra parla de les experiències dels dos personatges protagonistes. Aquests dos individus viuen en un món fora del temps i en un viatge perpetu que els té condemnats a la vida errant. Es traslladen d’un lloc a un altre carregant amb el seu univers. Habiten l’espai buit, aprofiten l’oportunitat de viure i jugar amb el que la vida els ofereix. Transiten en el sentir i experimentar; estímul resposta; sentiments primaris i bàsics. És en aquest escenari on es desvetllen els més emocionants, sorprenents, curiosos, extravagants i excèntrics fets, situacions, accions, etc. Sempre amb el llenguatge del circ com a protagonista.
A s’ombra és una peça de circ contemporani; els seus creadors tracten de fer processos d’investigació proposant noves formes i llenguatges per aconseguir resultats diferents. Ens referim al tractament de la tècnica, de la dramatúrgia, l’expressió a través dels objectes, la música, etc. Sempre amb l’objectiu d’establir una connexió directa amb el públic que els possibiliti una identificació amb ells i els transporti al seu univers.
A s’ombra és un espectacle que comprèn diverses disciplines de circ: trapezi a vol, llançament de ganivets, combinades amb els equilibris acrobàtics, manipulació d’objectes i l’actor de circ.
Atirofijo Circ situa l'acció en una mena de Saloon, allà on el vaquer prova de remullar la gola ressecada pel desert arrambat a la barra mentre hi ha una cambrera o artista que li desperta l'art de la seducció. És un espectacle que remet a aquelles pel·lícules de dissabte a la tarda d'indis i cowboys. De fletxes que volen i cabelleres que queden rasurades. De pistolers (en aquest cas fan servir fulles) que marquen el perfil de la persona acosada amb les seves armes. Un espectacle amb un punt de risc (llançament de ganivets) i malabarisme però que, sobretot, destaca per la seva distracció juganera. Com en totes pel·lícules intranscendents tenen un moment per lluir la seva capacitat de sorpresa. En aquest cas, la sorpresa es produeix quan ella puja dalt del trapezi i fa veritables salts (ara sí, de risc) i que responen al "més difícil encara" del circ més clàssic.
La seva pretensió de distreure i divertit al públic s'aconsegueix, amb un humor ben blanc i simple, però que, com a mínim no n'abusen. Tot queda insinuat i el públic el segueix i el diverteix, i aplaudeix el desgast energètic (no paren ni un moment, certament) de cada funció. Un espectacle per a iniciar en el circ a la canalla.
