Abans

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Daniel J. Meyer
Direcció:
Daniel J. Meyer, Ferran Audí
Intèrprets:
Laia Pellejà , Marc Pociello
Producció:
Cristina Ferrer
Autoria:
Dag Norgaard
Sinopsi:

Proposta única de la companyia Descartable teatre que ens proposa un recorregut emocional per la realitat de dos germans que, a partir d’uns fets, tiren endavant, cada un d’ells a la seva manera. L’obra inclou un projecte de donació de roba, combinant així teatre i projecte social. Així doncs, aquesta roba es repartirà entre la gent més necessitada, acció que durà a terme Roba Amiga, col·laboradora en el projecte.

Crítica: Abans

14/03/2016

No tots els rails d'una mateixa via són paral·lels

per Andreu Sotorra

Les antigues i a la vegada renovades Galeries Maldà, quan abaixen la persiana es converteixen en una mena de carrer solitari per on no hi circula ningú. És un bon lloc perquè els estadants teatrals d'El Maldà hi adaptin —com ja van fer amb «La nit just abans dels boscos»— un dels muntatges de Descartable Teatre, companyia que entén les arts escèniques com un corcó de la consciència, tot i que corren el risc que no tothom els entengui perquè trencar les convencions establertes requereix, sí, alguns guanys,però també algunes pèrdues. (...)

Dos personatges joves, doncs, que podrien ser com molts dels que es creuen anònimanent pel carrer amb qualsevol de nosaltres cada dia. Els espectadors es mouen durant una hora per dos espais, una de les cantonades de les Galeries Maldà i un dels locals de les galeries, actualment sense ús. I els espectadors fan el mateix recorregut, primer a peu dret i, després, asseguts de cul per terra, sobre moqueta i alguns coixins, com si fossin en un dels espectacles del programa «Babies».

De fet, el muntatge consta de tres miniactes, el primer, protagonitzat per la Laia, de 30 anys, que, malgrat els estudis i la carrera universitària, s'ha vist obligada a viure finalment al carrer i que remena en el contenidor de roba usada; el segon, és protagonitzat pel Marc, el germà petit, de 25 anys, que va emigrar a Edimburg on encara s'està i compleix anys amb alguns dels seus amics (els amics, esclar, són els espectadors); i el tercer acte protagonitza una trobada fugaç entre els dos germans —després de dos anys sense veure's ni saber res l'un de l'altre— que serveix per recordar la seva infància perduda i per adonar-se que no tots els rails d'una mateixa via son paral·lels. (...)