Un espectacle
intel.ligent, valent, necessari. Un crit d´alerta i una reflexió profunda sobre
un present en el que ja s´estan coent les bases d´un futur distòpic. En un futur, no tan llunyà, el 2054, el
neoliberalisme ens ha guanyat el polç. La
protagonista, la mateixa actriu Susanna
Barranco en un joc d´autoficció, ens fa saber que va néixer a Montreal,
fruit de gestació subrogada. Ara amb els seus germans d´uter, escampats pel món,
inicia unes accions de resistència. Aquest és l´inici i en certa mida el fil
conductor d´aquesta interessant proposta en forma de performance teatral amb l´us dels audiovisuals (entrevistes reals que
l´actriu-documentalista fa a persones qualificades en els temes de la natalitat
subrogada, el tràfec de ma d´ òbra i els segurs i costos de defunció) i establint
diàleg amb unes percussions que van marcant el ritme (a cura del music Cristian Mira). Els acurats, lúcids incisius
i punyents textos són de la dramaturga Marta
Naval, que en la veu i la elàstica, potent i enèrgica interpretació i presencia de
Susanna Barranco aconsegueixen captivar-nos, des de l´inici de l´espectacle.
Dues formidables franctiradores del món escènic, de les que farem un breu
comentari personalitzat.
La primera de les
quatre accions per contradir i boicotejar el control imposat pel sistema, és
parir amb magnificència, amb sensualitat, fent de la maternitat una
institució. La segona proposta de
resistència és caminar, sense córrer, amb el plaer de sentir els peus trepitjant
el terra. La tercera és pujar-se a un arbre com a metàfora de la negativa a sotmetre´s
passivament a la correcció imposada, i des d´allí cridar amb totes
les forces un prou i un cant a la vida que flueix lliure. La cuarta, no produir i si es menester morir.
Dins un escenari nu,
Susanna Barranco en contraposició al món feliç i consumista, que ens proposa l´hiperimperi
mercantil (un mercat sense control democràtic, on els aliments són transgènics
i les emocions fruit dels fàrmacs), juga escènicament amb elements naturals
(troncs d´arbre, terra de cultiu, aigua, plantes, sons..).
Un text gens complaent i amb molta força
Marta Galán, s´ha inspirat
en la Breu historia del futur (2006),
de Jacques Attali (economista, polític i escriptor francés, nascut el 1943) i ens
sonen ben a prop els clàssics que ja anunciaven aquesta deriva social de l´humanitat,
Un món feliç (Aldous Huxley, 1932, la
societat regida pel condicionament psicològic com a part d´un sistema immutable
de castes) i 1984 (George Orwell, 1947-48, el Gran germà omnipresent, la policía
del pensament, la manipulació de la informació..).
Accions de resistència es va estrenar a la
Nau Bostik el desembre del 2018 i els tres dies de l´Antic Teatre (21, 22 i 23
de març), han estat les següents representacions d´un espectacle que mereix un
més ampli recorregut i arribar, per més que ha omplert cada funció, a molt més
públic.
Pels que vulgueu
aprofondir en el text de Marta Naval i l´espectacle creat, interpretat i
dirigit per Susanna Barranco, us aconsallem l´excel.lent comentari publicat a
Núvol de l´investigadora teatral Ana Prieto Nadal, www.nuvol.com
Dues grans creadores prolífiques
i polifacètiques
Susanna Barranco (Barcelona, 6 de febrero
del 1975), és una artista polièdrica i polifacètica (actriu, directora,
ballarina, clown, cineasta, escriptora, poetessa, productora), que ha mantingut
des dels seus inicis una gran coherència en tots els seus treballs i amb una acurada
i lluitadora línea en la temàtica de gènere i problemàtica social.
Contemplen la seva
prolífica aportació més de deu muntatges de creació pròpia, en continua recerca
d´expressions escèniques i combinant tècniques diverses, per a públic adult i
també per públic familiar (Mousiké-1999,
Estridències i La llave perdida-2001, Los
bigotes de Dalí-2004, Mordiscos-2005,
Como pez en la jaula i Mercè viaje y deseo-2008, Massa tard per a ser pesimista-2013, De tripas corazón-2014 i Accions de resistència-2018) a més de destacades col.laboracions com a
actriu (Afasia-1998, Pol-2002-Las trece rosas-2006) i des del 2011, un interesantíssim treball
com a cineasta-documentalista en el que ha tocat temes com la violència de
gènere, els nois del carrer, la prostitució, el procés creatiu, les capacitats
diferents.. (Buits-Vacíos-2011, Ferides, l´amor no fa mal-2012, El
silenci del Jonc-2013, Caure del niu-Fronteres-2015,
Teresa Rebull, anima desterrada-2016,
Nues-Desnudas-2017, El
dinero-el deseo y los derechos-2019 i Amb
el cor al genoll-De rodillas corazón, amb Sol Picó, pendent d´estrena i que
ja ha estat escollit per participar al DockFest de Berlín).
Cal afegir la seva
vesant literaria: Cràter (L´Índex-2005,
poesía) Digue´m una cosa bonica (Edicions
62- 2008, assaig) i La autopista del amor
(Edicions B-2015, novel.la). Més informació, www.susannabarranco.com
“La obra
de Marta Galán puede entenderse como la búsqueda de una verdad emocional a la
que se acerca al mismo tiempo desde su experiencia personal y desde la
reflexión intelectual en torno a lo social. El mundo de las emociones, por un
lado, y el ámbito de las ideas, por otro, presentados en un estrecho diálogo,
son dos de los pilares sobre los que se construye su producción y pensamiento
escénico.” Óscar Cornago, introducció als texts de
Marta Galán al volum Éticas del
cuerpo, ed. Fundamentos /2008Marta Galán Sala(Barcelona, 1973) és
llicenciada en Filologia Hispànica (UAB, 1996), Màster en Edició (IDEC, Pompeu
Fabra, 2000), Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Arts Escèniques
(Institut del Teatre/ UAB, 2003), Màster en Gestió Cultural (UOC / Càtedra
UNESCO de l´UdG, 2012) i, principalment, autora i directora de projectes escènics des de 1999. Des dels 15 anys entra en contacte amb l'art escènic de manera autodidacta
i, després de passar per diferents escoles de formació de l’actor i de
dramatúrgia a Figueres, Girona i Barcelona.
El 1997 es desplaça a Buenos Aires per a estudiar “dramatúrgia i direcció”
a l´EMAD (Escuela Municipal de Arte Dramático) . A partir de 1999 torna a
Barcelona i crea la seva pròpia companyia. Ha estrenat una vintena d’obres
escèniques d’autoria i direcció
pròpia amb diferents equips creatius i amb una destacada projecció nacional i internacional.
Des de l´any 2010, gestiona i dirigeix el projecte TRANSlab., un “laboratori d’intervencions
escèniques contextuals” a través del qual articula processos
creatius a cavall entre l’art escènic professional, l’acció socio-educativa
local i les practiques artístiques col•laboratives de desenvolupament cultural
comunitari. L´any 2012 treballa en la direcció escènica d’un concert per a 3
tubes dirigit a infants de 2-6 anys i produït per l´Auditori. El 2015
s’estrena al Teatre Lliure una adaptació del seu text El Conejito del Tambor de
Duracell (2015) amb l´actriu Clara Segura i dirigit per
Marc Martínez.
Des de l’any 2009 treballa en projectes on les arts (especialment les arts
escèniques o performatives) són eines pel desenvolupament cultural comunitari
i/o l‘educació artística. En els darrers anys ha treballat en projectes de
creació artística comunitària en col·laboració amb l’Antic Teatre Espai de
Creació, Ajuntament de Barcelona/ICUB, Festival Grec de Barcelona, Veus Gitanes
i Centre Cultural Gitano de la Mina, Associació AbaoAQuo, Centre de Cultura de
Dones Francesca Bonnemaison / La Bonne, Festival Ingràvid/Figueres, CAET de
Terrassa o la Nau Ivanow.
Entre el 2015 i el 2018 col·labora amb el Servei Educatiu del MACBA en
la creació de programes que exploren l´art d’acció, la performance i les
teatralitats dissidents.
Imparteix assignatures sobre la direcció d’actors i l´escenificació a
l´Institut del Teatre de Barcelona.
Els texts de Marta Galán estan editats en edició impresa a: Estamos un poco perplejos, 2002,
ed. En Cartell, S.T.I- Creació Contemporània, edició a càrrec de Francesc
Foguet Boreu, edita RE&MA 12 S.L. Éticas del cuerpo. texts de Lola (2003), Machos (2005), El
Perro (2005) i Transilvània 187, in memoriam (2004), edició a càrrec de l’
Óscar Cornago (investigador del C.S.I.C) a ed. Fundamentos. En edició digital
s’acaba d’editar recentment el volum Texts en Crisi (2007-2011) a www.plumaelectrica.com que
conté els texts per a l’escena escrits entre 2007 i 2011.
Més informació, www.martagalan.com
text: ferran baile@gmail.com
