Acosta Danza

informació obra



Autor:
Cesc Grau
Direcció:
Cesc Grau
Sinopsi:

Carlos Acosta és un dels grans noms de l’Olimp de la dansa mundial. El seu enorme talent i virtuosisme, combinat amb versatilitat i gran potencia masculina, han fet de les seves actuacions, moments únics en la història del ballet. Després d’una carrera excepcional com a estrella del ballet, la icona de la dansa internacional presentarà a Peralada i en primícia a l’estat, la seva nova companyia, Acosta Danza. Formada pels millors ballarins del país, la companyia amb seu a l’Havana, en els seus programes es poden trobar tant peces noves, com d’altres de ja existents de coreògrafs cubans que rarament s’han vist fora del país, així com també encàrrecs de noves peces a coreògrafs internacionals que s’inspiren en la seva nació tan emblemàtica. A Peralada, en què el mateix Acosta farà dues aparicions estel•lars, s’interpretaran El cruce sobre el Niágara de la coreògrafa cubana Marianela Boán, Faun de Sidi Larbi Cherkaoui, Alrededor no hay nada de Goyo Montero, End of Time de Ben Stevenson, Anadramous de Raúl Reinoso, així com Memoria de Miguel Altunaga i Two de Russell Maliphant interpretades pel mateix Acosta. Una nit de dansa excepcional per posar punt i final a la 31a edició del Festival.

Crítica: Acosta Danza

15/08/2017

Una proposta sense fronteres

per Montse Otzet

El to del públic era baix, molt baix. La consternació que es respirava, degut a l’atemptat terrorista a Barcelona, voleiava entre els assistents que havien acudit a veure la funció d’Acosta Danza, la companyia cubana que clausurava l’edició del festival estiuenc.

Però, a mesura que avançava la representació,  la consternació  quedà difuminada en un segon lloc i l’emoció quedà atrapada en la presència i interpretació d’un programa variat construït a base de peces curtes de diferents coreògrafs, autors de llenguatges corporals rics i variats.

Carlos Acosta, el ballarí cubà que ha esdevingut una “estrella de la dansa” per la seva qualitat interpretativa i el seu potent físic, i que va ser catapultat a la popularitat internacional gràcies al fet d’haver ballat durant disset anys a la prestigiosa companyia del Royal Ballet, fa un any va fundà la seva pròpia companyia amb la voluntat d’oferir propostes coreogràfiques sense fronteres.

Sens dubte un dels atractius de la nit era veure ballar Acosta. El ballarí no va defraudar, ans tot el contrari, en els dos solos va fer gala d’una notable interpretació on la tècnica i el sentiment  combregaven de forma equilibrada.   A Memòria, una coreografia de Miquel Altunaga amb música de Murcof, Acosta es va entregar a una dansa de regust urbà, amb passos específics de break dance, i acompanyat per ritmes sincopats de la partitura electrònica del compositor mexicà. En el segon solo, Two, del coreograf Russell Maliphant, Acosta apareix sota una llum zenital, d’on no en surt, on capta i distribueix raigs d’energia a través d’un moviment repetitiu i captivador que va pujant de to gràcies a la música d’Andy Cowton.

El cruce sobre el Niágara, és una peça d’una de les coreògrafes cubana de més renom, Marianela Boan, qui ha creat un diàleg entre dos homes, una comunicació física i emocional oferta en un espai obert on la intimitat és mostra de forma molt subtil. Raúl Reinoso i Julio León van fer una interpretació excel·lent d’una obra que comporta una gran dificultat tècnica, en part, pel seu ritme pausat i contingut.  

Faun, és una versió que Sidi Larbi Cherkaoui ha fet sobre la coreografia de Vaslav Nijinsky amb música de Debussy i peces de Nitin Sawhney. El més rellevant d’aquest duo ha estat la sensual interpretació que han fet  Zeleidy Crespo i Carlos Luis Blanco, dos ballarins atractius tant pels seus cossos com per la sinuositat que generen a través dels seus moviments.

A End of Time, les notes de Rakhmàninov del tercer moviment de Sonata en sol menor acullen un duo de Ben Stevenson , a càrrec de Liliana Menéndez i Enrique Corrales, que sent les últimes persones a la terra, es llencen  a un apassionat pas a dos a través d’un llenguatge on la tècnica clàssica i les sabatilles de punta tenen molt a dir.

Anadromous, interpretada pel mateix coreògraf Raúl Reinoso i Laura Treto, és un pas a dos on la robòtica ens arriba a través del moviment articulat de la ballarina i del maillot daurant que vesteix. La música de Yann Tiersen i Ezio Bosso subratllen la intensitat de la proposta que ens ve a parlar de la força per afrontar l’adversitat.

Alrededor no hay nada, és l’obra més teatral del programa, on la música està absent.  Goyo Montero utilitza poemes de Joaquin Sabina i del brasiler Vinícius de Moraes, per parlar de la duresa de la vida. Els ballarins de la companyia, vestits amb americanes i barret bombin, donen forma a les paraules dels poetes, mots que impacten pel seu contingut dramàtic i que ens retornen a la realitat de l’atemptat patit a Barcelona.