Adam i Eva

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Olga Parra
Ajudantia de direcció:
Josep Escrig
Il·luminació:
Albert Julve
Escenografia:
Albert Julve
So:
Albert Julve
Intèrprets:
Malcolm McCarthy, Climent Sensada
Autoria:
Concha Milla, August Strindberg
Direcció:
Concha Milla, Jordi Casanovas
Vídeo:
Albert Folk
Sinopsi:

Adam i Eva és una reflexió crítica sobre l’status quo (social, econòmic, cultural, polític...) i a l’hora una reflexió sobre l’Art, necessari i útil per a l’artista i per a la societat, en tant que exposat i admirat. Es planteja en un sol acte que s’estructura en quatre escenes. L’espai es concreta en una sala d’exposicions d’un museu on s’exposa el quadre Adam i Eva, d’Albrecht Dürer, com a centre d’una instal·lació, complementat amb dues pantalles que projectaran imatges sobre diferents aspectes de la realitat actual que es volen sotmetre a reflexió i crítica. Adam i Eva, inopinadament, prendran vida i es trobaran primer amb el desconeixement de si mateixos i després amb la incomprensió del món que se’ls ofereix a través de les pantalles. Finalment, un agent inesperat els oferirà la possibilitat d’un món millor.

No recomanat a menors de 18 anys

Crítica: Adam i Eva

04/06/2017

Del museu a la falda dels espectadors

per Iolanda G. Madariaga
De dues taules pintades a l’oli per Dürer el 1507, s’escapen els personatges d’aquesta broma escènica a la que ens convida La Seca. Una broma que va més enllà del simple divertiment per convidar-nos a reflexionar sobre el món en el qual vivim. Adam i Eva surten del paradís obscur i abstracte on els va situar el pintor renaixentista per descobrir-se l’un a l’altre en la seva absoluta i bella nuesa. Sota una aparent ingenuïtat, s’amaga la intel·ligent i sorneguera mirada de l’artista polifacètic i heterodox que és Iago Pericot. La poètica del cos nu que Pericot ja havia experimentat en muntatges anteriors, està ara enfrontada a la composició del públic. Els dos protagonistes interpel·len uns espectadors que van de la incomoditat de trobar-se frec a frec amb una Eva (Adriana Segurado) i un Adam (Malcolm McCarthy) encuriosits, a lliurar-se a fer el paper de cicerones del món tal i com apareix en unes pantalles. Parteixen d’una partitura escrita per Olga Parra, però, com si d’una jam session es tractés, han de jugar amb allò que el públic els proporciona. El disseny audiovisual d’Albert Folk mostra aquest món en molta de la seva crueltat. Malgrat algunes imatges que transmeten tendresa i traspuen felicitat, hi ha el predomini -no podria ser altrament- d’imatges de guerra, fam, pobresa i violència. La oberta simpatia que desperten els actors permet un interessant joc entre la resposta immediata i la reflexió. Adam i Eva va més enllà de retratar alguns aspectes de la nostra realitat, ens sacseja suaument per a que siguem capaços de veure-la des d’una nova perspectiva. La perspectiva d’uns personatges que prendran una decisió... Potser buscar la bellesa, l’harmonia i la puresa sigui l’única resposta vàlida a la nostra realitat. En tot cas, el teatre de Iago Pericot ens acarona els sentits per tocar-nos més endins.