Air

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Sami Blond, Roméo Bron-Bi, Joan Vercoutere
Composició musical:
John Adams
Vestuari:
Donald Becker, Laurence Alquier
Autoria:
Jordi Casanovas
Direcció:
Marc Angelet
Sinopsi:

Cossos coberts de làtex, inflats, enormes, desmesurats. Les estructures de làtex responen als impulsos. L’aire atrapat crea formes i imatge sorprenents. Ballarins inflats com pilotes, convertits en un veritable calidoscopi de formes en moviment. Multiplicats. Una coreografia que sorgeix de les decisions individuals i col·lectives. Air és una peça que gira al voltant de l’enormitat i les mesures extraordinàries, d’uns éssers humans desproporcionats que es relacionen amb l’entorn mitjançant la dansa i que s’estan movent quasi sense moure’s, lentament, en una mena de moviment perpetu. La trobada entre aquests ballarins hipertrofiats i el nostre entorn actual ens incitarà a qüestionar la nostra visió d’allò que és humà, a pensar de nou en el món, a veure’l d’una altra manera fins i tot.

Crítica: Air

21/04/2018

No hauria de ser divertit deixar lliure un globus?

per Jordi Bordes

La Compagnie Didier Theron ha impactat pels carrers d’Olot a partir d'uns ballarins folrats d’un vestuari molt característic. Inflats, com les escultures de Botero, generen una divertida estranyesa. Però, Air, en canvi, evita la creació de personatges, el joc entre els integrant del quartet o amb el públic. Els moviments limitats, que els obliga un desgast físic notable tot i que aparentment hagin de flotar com un globus d’heli, podrien evocar el de la criatura que arrenca a caminar amb un equilibri inestable.Pperò, en comptes de jugar a favor de l’humor, prefereixen mantenir-se en un espai d’abstracció de coreografia col·lectiva i de món interior. Sembla, d'entrada, una oportunitat desaprofitada (sobretot si l'acció es planteja al carrer en què la diversitat de públic no garanteix les ganes d'abstracció). Hi ha una incerta ingenuïtat en el comportament d'aquests éssers, com si estiguessin aprenent a relacionar-se entre ells però sense creuar un somriure, ni una mirada de curiositat, només un anar-se seguint com si fossin gotes d'un fluïd espès. Tot la seva estetica divertidament rosa, xocant, evoquen al moviment del coure en un recipient en continu sacseig.