Akana

informació obra



Composició musical:
Rafael Perona
Il·luminació:
Ana Rovira
Vídeo:
Martín Elena
So:
Cristóbal Savedra
Escenografia:
Joan Manrique
Producció:
Veus Gitanes
Dramatúrgia:
Marta Galán Sala
Direcció:
Marta Galán Sala
Intèrprets:
Javier Camarena
Músics:
Ángel Rodríguez
Sinopsi:

El poble gitano és la minoria cultural més gran i antiga de tot Europa. I, fins i tot avui, en ple segle XXI, segueix sent rebutjada, objecte d'un antigitanisme que, al conjunt del continent, implica des de discriminació judicial o segregació escolar, a linxaments i manifestacions racistes. Fins i tot a Barcelona la segregació escolar i les altes taxes d'atur són una constant entre una població gitana que sovint és objecte, també, d'assetjament policial. Aquest fet es deu, en bona part, a la persecució constant de la cultura gitana des que van arribar a la península Ibèrica, una història encara molt desconeguda, fins i tot per a bona part dels qui integren aquest poble. Per tal de combatre aquest desconeixement, el projecte d'intervenció socioeducativa Akana de l’entitat cultural Veus Gitanes ha volgut crear una proposta escènica multidisciplinària que parli sobre la història del poble gitano des d'una perspectiva lliure de prejudicis. Un grup de nois i noies d'entre 9 i 25 anys i majoritàriament del barri de la Mina, han estat convidats a crear un muntatge que, revivint la història i els valors del poble gitano i recordant les persecucions de què ha estat objecte, contribueixi a apoderar-los. La directora artística d'aquest projecte és la dramaturga i directora Marta Galán, que ja havia passat pel Grec Festival de Barcelona amb peces com Conillet (Grec 2016) i que ara lidera un projecte de caràcter social que té com a objectiu democratitzar l’accés dels integrants del poble gitano a la formació artística i als mitjans de producció artística i cultural. Es tracta d'un procés de creació basat en una metodologia participativa que facilita que els i les joves siguin els responsables de crear els texts, les imatges i les accions i, d´aquesta manera, adquireixin eines d´expressió artística per narrar les seves inquietuds individuals i també per defensar la seva dignitat col·lectiva.

Crítica: Akana

24/07/2018

Empoderament dins de la cultura gitana

per Jordi Bordes

Marta Galan ha construït amb un grup de joves de La Mina la història d'exili del poble gitano. en les diferents estacions. des de la seva primera sortida forçada des de l'Índia al segle XI fins a l'actualitat (certifica que l'odi al poble gitano segueix ben despert com demostra el primer ministre italià de fa uns pocs dies). Capítols com l'extermini als camps de concentració nazi o la persecució històrica a l'Estat espanyol (des de mitjans del segle XV fins, com a mínim, ben entrat el segle XX). Però a aquest exili, el col3lectaiu ho ha transformat en una forma de vida: ser nòmades durant generacions. La Mina és un punt de trobada, d'assentament. Per a ells, és un orgull formar-n0hi part. I reivindiquen poder ser molt més que que marquen els tòpics (no tots volen ballar flamenc, també n'hi ha que volen estudiar carrera, reivindiquen el respecte màxim a la dona; atorguen al devantal un valor de supervivència, de resistència femenina encara que sovint se l'identifiqui com a mestra de casa, submissa a l'home. 

La dramaturga i directora ha aconseguit, amb molt poc explicar molt. I, sobretot, donar l'oportunitat als joves a expressar-se. als paios però també a la seva comunitat. Tant un extrem com l'altre, són vitals. Cal generar espais de confiança per anar trencant amb les pors per poder bastir una relació nova, que s'allunyi del frontisme. L'art és una eina que repara ferides i ajunta pobles. És un espai des d'on poder empatitzar amb l'altre, posar-se al seu lloc i prendre nous punts de responsabilitat. Prendre nous compromisos, sembla que condemni però en realitat és alliberador. Veure-ho assegut des de la platea, compartint palmas i jolgorio és tota una festa. Empoderament gitano en tota regla.