Akari

Dansa

informació obra


Intèrprets:
David Barrera
Direcció Musical:
Diego Neuman Galán
Vestuari:
Laura León
Autoria:
Roser López Espinosa, Thomas Noone
Sinopsi:

Akari és llum en japonès. Presentem la nova producció de la coneguda companyia andalusa DA.TE Danza que de la mà d’Omar Meza investiga les propietats de la llum i la seva particular forma de viatjar per l’aire. La llum, la penombra, l’ombra i la foscor. Mostra de la necessitat íntima d’acostar-nos a una font de llum i escalfor i de perquè tots acluquem els ulls quan ho fem.  A través de la dansa la llum interior de cadascun de nosaltres brilla de forma especial i única.

Crítica: Akari

15/11/2017

Enfocar en els adults i no en la canalla

per Jordi Bordes

La companyia de dansa Da.te Danza és una veterana en la programació familiar. Fa un parell d'anys van servir un interessant ¿Cuál es mi nombre...? al mateix Festival El més petit de tots. Ara, tornen amb una altra peça que vol jugar amb la sorpresa i una certa empatia misteriosa amb el públic però que obvia el misteri per emborratxar-se de jocs visuals suggerents, als ulls dels adults. Els nens no necessiten aquesta tecnologia; en tenen prou amb que es pugui respirar una intriga, un misteri, uns personatges que s'interroguen.

A Akari, el joc s'encalla. El moviment no té prou intensitat (a excepció de moments puntuals com quan ressegueixen els seus perfils sense tocar-se) i, plantejat com un muntatge de gran format es refreda, i molt, l'empatia. De fet, la peça arrenca preguntant-se per l'altre i el públic, molt predisposat, els respon. Però la coreografia no sap integrar aquesta resposta directa que, si no és moviment, sí que és una interrelació eficaç per a involucrar-lo a l'escena. En canvi, s'entossudeixen en una misteriosa llum central que il·lumina des del terra. I que dóna múltiples sorpreses. Però que la canalla obvia. No li importa. Sí que li va resultar intrigant el joc de cames i tors en la butaca de la peça anterior, perquè era un element conegut, quotidià. Ara, els jocs amb les llums, per abstracte i fred, queda distant. I en aquesta capa superficial es fa impossible abduir l'interès del públic. La peça esdevè, lamentablement, passiva.