Al Cante

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
David Montero
Intèrprets:
Juan Carlos Lérida, Niño de Elche, David Montero
Il·luminació:
Marc Lleixá
Vídeo:
Marc Lleixá
Escenografia:
Andrés González
Vestuari:
Andrés González
Producció:
Assoc. Flamenco Empírico, Tanzhaus Nrw
Autoria:
Josep Maria Lari, Miquel Setó
Sinopsi:

El bailaor i coreògraf Juan Carlos Lérida se cita a l’escenari (o sigui, la lluna) amb el Niño de Elche, cantaor flamenco i amb David Montero, actor, escriptor i director que porta anys desenvolupant un diàleg molt fèrtil amb el flamenc. Els tres artistes, des de les seves perspectives singulars, fraccionen i descomponen el cante flamenc i els seus elements.

Després d’un primer conjunt d’obres centrades en el toque (guitarra), Lérida treballa en aquest espectacle per a desenvolupar la segona part d’un tríptic basat en els tres elements fonamentals del flamenc (el cante, el baile i el toque).

Juan Carlos Lérida, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Al Cante

16/12/2015

El flamenc està a la lluna

per Jordi Sora i Domenjó

Aquesta és la segona obra de Juan Carlos Lérida d'un tríptic al voltant dels tres elements del flamenc: toque, cante y baile. En la primera la música n'era la protagonista, amb la guitarra com a element central: Al Toque (2010). En aquesta ocasió s'acompanya del cantaor Niño de Elche i la dramatúrgia de David Montero. Es tracta d'una brillant tesi sobre la desconstrucció. Amb la répétition com a excusa, una figura d'altra banda ben coneguda en el món del ballet i la dansa, on s'hi insisteix una i altra vegada en un fragment, en una mateixa acció, per reproduir una figura idèntica. Aquesta obstinació,  tan poc de moda en el temps atrafegats en què vivim, acaba convertint-se en una impugnació en tota regla: en l'àmbit del gest en moviment, esclar. Però molt essencialment pel que diu de fonamental en l'ordre dels valors i les condicions necessàries per a l'art. I no ho fa pas per qüestionar els estàndards musicals de la història del flamenc. Ben al contrari! Sinó per destacar la força desenvolupada que des d'una determinada tradició fa temps reivindica allunyar-se de la mitificació per retrobar-se de nou en la contaminació. Ara en unió amb el casus belli que hi ha organitzat entre dansa contemporània i clàssica. Tot plegat per aconseguir un espai on esdevenir producció fèrtil, impuresa artística, trobada entre estils. Un treball excel·lent. Amb la lluna com a escenari. 

La primera presentació a Barcelona va tenir lloc al Festival Ciutat Flamenco 2015. Podeu llegir aquí la crònica sencera d'aquells dies: