¿Què hi fa l'actor Lluís Homar en posició zen en una punta de l'escenari, davant d'una reproducció del «Crist crucificat» de Velázquez? Els espectadors l'hi troben ja quan entren al teatre. I un comença a pensar que potser és una pregària, una prometença o un recolliment místic perquè els déus del teatre protegeixin els que s'hi dediquen amb tanta vocació però precàriament, i per les circumstàncies, amb una sabata i una espardenya.
Per si de cas, l'actor i actual director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico va a peu descalç, tant ell com l'actriu Adriana Ozores i el pianista Emili Brugalla, que l'acompanyen en aquesta recuperació de l'obra de Sant Joan de la Creu (San Juan de la Cruz en literatura espanyola), que es proposen relacionar el poeta amb el músic català Frederic Mompou.
Pot semblar una fusió impossible, però Emili Brugalla, músic coneixedor a fons de l'obra de Frederic Mompou, hi troba el punt de connexió. Diu que Mompou era un compositor a qui agradava perdre's, un compositor de poques paraules i de notes breus i potser per això acompanya la representació amb la partitura de «Música callada». En canvi, Sant Joan de la Creu —nascut com Juan de Yepes, d'origen jueu, prop d'Àvila, el 1542— va ser un rebel del seu temps, es va enfrontar al poder de l'església, ho va patir amb empresonament, va tenir la sort de conèixer Santa Teresa de Jesús i, de tot plegat, hi va guanyar la literatura amb la seva creacio poètica, una de les columnes de la literatura espanyola, com la que ara revisiten Lluís Homar, Adriana Ozores i Emili Brugalla, amb el coratge i la intenció de no oblidar.
¿I com ho fan? Doncs, com si, més que una representació teatral convencional, es tractés d'un recital poètic, d'un col·loqui entre els tres intèrprets i d'una oportunitat perquè, emparats en la paraula de Sant Joan de la Creu, relacionen el passat amb el present. El desassossec del segle XVI amb el desassosec del segle XXI. La recerca del segle XVI amb la recerca i la buidor del segle XXI. I fan que els espectadors se sentin també empesos per l'eternn dilema de qui ets i on vols anar a parar.
Adriana Ozores, Emili Brugalla i Lluís Homar passen de ser la veu de Sant Joan de la Creu i de Mompou —esplèndida interpretació del tres— a ser Ozores, Homar i Brugalla. I és aleshores quan es pregunten el que potser es preguntava en el seu dia Sant Joan de la Creu. I és també quan ho il·lustren amb fugaces experiències pròpies. Un amic que ha dit això. Un pensament sobre allò altre. O fins i tot una visita a l'espai sensorial de l'univers fantàstic de Harry Potter per part de Lluís Homar amb els seus fills, que fa que, qui el recorre se senti tan mag com el mag de J.K.Rowling. De segur que Sant Joan de la Creu, si Harry Potter fos del seu temps, també s'ho hauria passat bomba. (...)
