Un viatge al cor de la nit a la recerca de la nostra humanitat, immersos en el surrealisme i l’absurd, de camí cap a l’esperança. Un temps per compartir fragments de records, d’espurnes de vida, de dolor, de fragilitat i de petites bogeries. Una experiència estretament lligada al paisatge i a la interacció amb el públic. Un camí nocturn transformat en un èxode, un viatge on els records participen en la construcció d’un futur col·lectiu tenyit d’incertesa.
Nit negra. Paratge natural. Un camí de terra rodejat d’herba i matolls. Silenci, només interromput pel cant dels grills i la brisa suau. De cop, diversos punts blancs apareixen en la llunyania, com si una constel·lació comprimida es reflectís en la negror de la terra. S’acosten lentament. Quan son prou a prop, se senten passes i murmuris. Un grup de persones avança il·luminant el camí amb fanalets de vidre.
En aquesta peça, la companyia Kamchátka tracta les relacions del jo amb l’altre, que a la vegada també és el seu propi jo. Des de la individualitat de cada ésser, amb la seva maleta literal i metafòrica, als processos que succeeixen en dues (o tres) direccions quan entra en comunió amb la resta. Incertesa, curiositat, observació i interactuació. I no n’explicaré més, ja que els espectacles de Kamchátka juguen molt amb l’efecte sorpresa.
En tot cas, si ja heu vist altres peces de la companyia en reconeixereu, a més de l’estètica artesanal que la caracteritza, la força de les mirades, el magnetisme de la comunicació sense paraules i la catarsis final col·lectiva. Al seu voltant, la llum, la música i els sons que els envolten es converteixen en grans aliades per generar una atmosfera màgica, misteriosa i atraient. Un altre punt imprescindible és la capacitat que tenen de comunicar-se amb el públic sense donar cap tipus d’indicació. En tots els casos saben trobar la manera de guiar-nos pel seu viatge sense utilitzar res més que els seus cossos i expressions, a la vegada greus i delicades.
Malgrat els orígens catalans de la companyia, la seva trajectòria internacional els acostuma a mostrar poc per casa nostra. Per això quan hi arriben esgoten de pressa. Així que si en teniu l’oportunitat, no ho dubteu: els seus espectacles són sinònims d’una experiència colpidora que val la pena provar, encara que sigui una vegada.