Jaume Clotet(Jaujeje) és un vendaval. Probablement, no se'l pot valorar per com canta, ni pel seu moviment i, potser tampoc per la seva interpretació. Però és indubtable que el seu deliri arrossega, sense manies, desinhibit. La seva és una festa sòrdida, de pantalles que van superant-se com un joc obsessiu i estúpidament divertit que ensenya la buidor d'una felicitat que confon el sol de l'albada amb l'aspirina per superar el mal de cap d'una nit de barreges etíliques.
El disc homònim (Austrohungaro, 2024) grava els seus hits interpretats en català diu "Tonto qui l'escolti". Què ve a ser el mateix que Tonto qui o qui ho vagi a veure. És, alhora un retrat, molt més blanc del que podria semblar pel que diu la sinopsi (que el recomana a partir de 18 anys, quasi com a reclam de disco d'estiu més que com a advertència moralitzadora). D'un humor innocent. D'invitació franca, cervesa en mà, a fer percussió amb l'anella de la llauna. El joc que apareix del maleter del seu vehicle és quasi interminable, com la seva fantasia. El gust pel vòmit gratuït, té un cert ressò a El cos sense talent dels Monte Isla. La petaca és desproporcionadament gran, per moments sembla l'skyline d'una ciutat. La rave té lloc en un descampat, als afores. Els de Monte Isla es voldrien perdre per veure els estels (Allí donde no estamos). Albert Boronat proposaria fer un bany nocturn (Snorkel). Núria Guiu ja va ballar un excés nocturn festiu a Crowd de Gisèle Viène, l'any passat.
La proposta de Jaujeje és honesta. Aconsegueix mostrar el que es proposa, en una festa que puja per les grades de l'Antic. Hi ha una alegria pel surrealisme que destil·la bombolles efervescents per tots els porus. Les seves vambes semblen de Manga. Es mou sota un escenari de llums com el joc Simon dels anys 80 (no confondre amb el cartró de vi de súper). Prova de perimetrar una trompeta de fira que ha fet servir d'embut per treure escuma al combinat, com si fos la prova d'un crim. Jove, deu desconèixer aquell xupaxups (Melody pops) que va fer furor als 80 en què podia fer la funció d'un xiulet, quan la llengua accedia al cilindre buit. El dia que descobreixi els Peta Zetas li petarà el cap. És un artista inabastable que no para de proposar nous temes. Des de la discoteca que no deixa passar per no saber prou anglès al plany pels seus cabells canosos.
Molt divertit. Com Marcel Borràs i Nao Albet (Guns, childs, and videogames) Clotet ensenya el grau d'estupidesa juvenil per trencar amb les festes políticament correctes que marquen els canons. Per cert, les tires del xandall Adidas es projecten com a cintes de gimnàstica rítmica. Tot és inabastable. La nit sembla infinita. Fins que arriba el sol i proclama un insolent "Are you tired of seeing me every day?" Tot és un miratge per a connectar amb el públic. Una comunió en el no espai, com a meta d'un joc quan s'arriba a la darrera pantalla.
