Amics íntims

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Rosa Cadafalch, Maria Clausó, Pep Ferrer, Ferran Lahoz
Ajudantia de direcció:
Maria Ten
Il·luminació:
Daniel Gener
So:
David Solans
Companyia:
Jonathan Burrows i Matteo Fargion
Autoria:
Jonathan Burrows i Matteo Fargion
Sinopsi:

Amics íntims és una comèdia molt humana que ens parla de l’experiència afectiva de les persones, on el sexe hi té un paper principal,  tot cercant els límits de l’amistat.

A l’obra s’hi mostra la vida de quatre personatges, dues parelles d’amics que tenen una amistat des de fa molts anys. Al llarg del temps, les fatigues de cada parella s’alimenten de l’energia de l’altra parella o d’una de les amigues o amic. En aquesta relació, creuen saber-ho tot l’un dels altres, però la realitat ens mostrarà que no és així, que no es coneixen tant…

A banda d’aquestes dues parelles, els fills d’una d’elles també hi són presents sense estar en escena, i ens expliquen els conflictes generacionals que viu la família avui en dia. Conflictes que s’assemblen molt als del passat però que tenen valors estètics nous.

A l’obra es parla molt de sexe, d’amistat, i de les relacions humanes… valors que el pas del temps modela a través de les crisis vitals que els personatges van patint. És un espectacle on tothom que el vegi s’hi podrà sentir identificat.

Amics íntims explica la importància de la tolerància i la complicitat en les amistats, amb una mirada carregada d’ironia i cinisme.

Crítica: Amics íntims

05/03/2017

la crisi de l'edatt madura, si hi arribés bé

per Josep Maria Viaplana

Diversos moments de la vida de dues parelles d'edat madura. Sols, en parella, ells per un costat, elles per un altre, junts i barrejats... l'argument és difícil i fàcil d'explicar alhora. Són moments puntuals, moments realistes de la gent quan s'acosta a l'edat de la jubilació (un dels homes ja ho està, però entenem que anticipadament, cosa que li genera un desànim profund) i té la perspectiva dels anys i es troba que els ha compartit amb la seva parella -i tot el bo i dolent que pot passar quan es coneixen tant- i una parella amiga de fa moooolt de temps.

La sexualitat amb les dificultats i les desganes, les confidències, els dubtes, la lluita per mantenir-se en forma, la desgana davant de la inactivitat que pot arribar a la depressió, com mantenir viva la flama del desig dins la parella... la confiança i les confessions, els malentesos, riure i plorar plegats, l'ajudar-se en els mals moments.

Vaja, tot allò que s'han trobat o es trobaran aquells que hagin arribat a aquestes edats, i entenem que raonablement sans de cos i cap, i conservant la parella i el reduït cercle d'amics.

Potser el més destacable és la versemblança de tots els personatges: ajuda que els actors  tenen les edats que encarnen en la ficció. I per cert, que elles tenen bastant millor aspecte que ells, i es conserven actives i amb ganes de fer un curs, aprendre coses noves, etc... Sobre el massatge i les seves virtuts, a tall d'exemple, giren dos dels moments més destacables de la proposta, com ara una escena entre les dues amigues, que frega la sensualitat absoluta entre les dues, o bé les converses entre ells, sobre una massatgista russa, que no és tan russa ni tan 'massatgista'.

En resum, un bon entreteniment, agradable i que dóna que pensar, que bàsicament interessarà als que tinguem aquesta edat, i potser a aquells que hi estiguin interessats per alguna raó: entendre pares i amics que ja hi han arribat, o simplement que volen saber com serà la seva vida durant la seva tardor.

Aquesta potser seria una limitació de l'espectacle, per altra banda ben escrit, prou ben dirigit i interpretat, però que va enfocat a un ventall una mica limitat d'espectadors, tot i que constatem dia a dia que són els que més omplen les sales de teatre.