Amor Mundi

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Marta Angelat, Aina Calpe, Blanca Garcia-Lladó
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Paula Miranda
So:
Lucas Ariel
Vídeo:
Joan Rodón
Dramatúrgia:
Jordi Casanovas
Direcció:
Jordi Casanovas
Sinopsi:

L'Aurèlia, una mestra amb molts anys d'experiència a l'esquena, està a punt de jubilar-se. Però justament quan arriba el moment en què podrà descansar i deixar de treballar, s'ha d'enfrontar a una situació força habitual en les nostres aules: una nena assetja una altra alumna i, per tal de protegir la més dèbil, la mestra acabarà pegant l'assetjadora. Sí, ella creu que ha fet el que havia de fer però, a la vegada, és plenament conscient que res no justifica la violència contra els infants. Ha fet el que és correcte o no? El dubte l'obsessiona i fa que es qüestioni els valors i principis que han regit la seva vida i la pràctica de la seva professió. D'entrada, l'escola l'ha fet fora. I ara que és a casa seva i que una malaltia degenerativa li està robant la visió, es veu envoltada per la foscor, física i moral. Només una monitora jove que la visita i la seva neboda la connectaran amb una realitat que cada cop li resulta més aliena.

És un nou text de Victoria Szpunberg, una dramaturga i directora que ha estudiat a l’Institut del Teatre de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i que fa de professora al mateix Institut del Teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett, entre altres centres teatrals. Autora de muntatges com Esthetic Paradise (Grec 2004), Boys don't cry (Grec 2012), L’onzena plaga (2015) o Balena blava (2018), entre d'altres. Szpunberg fa un teatre connectat al món contemporani on es planteja dilemes polítics i socials i explica el desarrelament i la desorientació fent ús del sentit de l’humor i aplicant als personatges i situacions una perspectiva crítica però no exempta de poesia.


Crítica: Amor Mundi

02/07/2019

Un montaje lleno de sombras

per Elisa Díez

(...)

El tema da para cinco obras, como mínimo, Victoria Szpunberg coge un caso concreto, el supuesto bullying de una alumna para desmenuzar a grandes rasgos el sistema educativo actual donde el centro es el alumno que siempre tiene razón y los maestros son simples loros que repiten lecciones que nadie quiere aprender y que pertenecen a un sistema que no les ofrece las suficientes herramientas ni garantías para ejercer su función. Sin buscar razones o culpables el papel de la escuela está cada vez más diluido en un sistema social que provoca terror.

Y ese terror queda reflejado en la puesta en escena, donde la sombras priman más que las luces, con una escenografía minimalista de Max Graenzel, una potentísima iluminación de Paula Miranda y un espacio sonoro que corta el aliento de Lucas Ariel. Amor Mundi es un montaje donde la puesta en escena es tan importante o más que el texto. 

(...)

A nivel interpretativo, la contención de Marta Angelat aleja la mirada del espectador de una posible empatía con el personaje y le otorga un plano más distante, como si a veces hubiera a una pantalla que separara quien ve de quien es visto. Y aunque el peso de la función recae en ella, es el personaje de una enigmática monitora joven de la escuela, interpretada brillantemente por Blanca Garcia-Lladó, quien atrapa nuestra mirada. (...)

Amor Mundi se debería haber quedado en un montaje que formule preguntas pero que obvie las respuestas, o que las deje simplemente entrever, para que sea el propio espectador quien opte por fabricarse su propia conclusión, a la situación real que no ficticia que se vive en el sistema educativo actual. Pero Victoria Szpunberg ha optado por incluir cierta moraleja al espectáculo, elemento que como espectadora detesto y me molesta esta sensación de que piensen por mí. Malamente.