Amor pur. Greta and Friday

Teatre

informació obra


Autoria:
Albert Mestres
Direcció:
Albert Mestres
Intèrprets:
José Luis Oliver, Lola Carandell
Escenografia:
Marc Chornet
Interpretació musical:
Marc Egea
Sinopsi:

Tot roda. El món roda. L’amor roda. El circ roda al voltant de la pista. Però hi ha el vertigen. Just quan tot comença, quan el circ comença, quan l’amor comença, tot es pot aturar.
Dos adolescents s’enamoren i comparteixen l’amor pel món. L’amor pur, experimentat sense concessions, està destinat a la tragèdia. Davant la perspectiva de veure morir el món, de veure morir l’amor, s’enfronten a un futur que glaça la raó.
Aquesta història d’amor iniciàtica se’ns fa carn i ossos de la mà de dos joveníssims intèrprets que fan transitar el text a través d’acrobàcies, equilibris, cabrioles, danses, entrades de pallassos, cançons i, fins i tot, la veu humana nua en un acte d’erotisme sonor. Albert Mestres és capaç de posar la paraula a la corda fluixa, i condensar el circ en una sala d’intimitat com la Palau i Fabre.

SOBRE GRETA&FRIDAY

El projecte de GRETA & FRIDAY neix de dues voluntats de l’Escenari Brossa. La primera és reivindicar aquells dramaturgs que aborden textualitats formals, d’estètiques arriscades. D’alguna manera són hereus d’una manera d’entendre l’escriptura teatral que ve de lluny, que passa per Joan Brossa i que ens arriba avui en dia. La seva manera d’escriure s’allunya del realisme televisiu, però precisament per això són tan atractius per al públic teatral. Per això hem fet un encàrrec d’una peça que té dues cares, que és un díptic teatral, a l’Albert Mestres i la Queralt Riera.

La segona voluntat és abordar el fenomen Fridays for Future. És fascinant com generacions d’infants i adolescents s’han organitzat arreu del món donant una lliçó de compromís i d’activisme. El díptic que volíem encarregar es basa en la idea d’imaginar dos adolescents que es coneixen en el context d’una vaga dels Fridays for Future. La cara A seria el present, com es coneixen i de quins valors queda impregnada la seva relació. La cara B és el futur, d’aquí 20 o 40 anys. Com serà el futur que han heretat? Què n’han fet dels seus ideals?

El Brossa proposa un joc per als dos dramaturgs, però també per al públic, que podrà resseguir els mateixos personatges al llarg de dues peces teatrals que són les dues cares d’una mateixa moneda.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Amor pur. Greta and Friday

23/01/2020

Enamorar-se amb una tonada aspra

per Jordi Bordes

La cançó aspra marca el batec fatídic d'una parella que s'enamora bojament i que comprèn la dificultat de viure en aquest vertigen, mentre la terra dóna senyals d'esgotament. Albert Mestres desmostra en aquesta peça que un primer amor expressat en l’amenaça de la fi de la humanitat és terriblement desolador.

Els intèrprets expressen idees més enllà de la seva caricatura de nois adolescents que van a una mani impulsada per Greta Thunberg (Friday for future). Mestres, com a director, trenca la progressió temporal convencional per donar densitat a un enamorament que és immens i tendre. I que és tant captivador com produeix el vertigen del que és absolut. L’amor etern, en un món en destrucció, finit, produeix un dolor i una por, igualment inabastable. El repte dels intèrprets és donar-los-hi vida i fe a aquest amor pur, tant absolut com naïf. Mestres logra el contrast del que es voldria amanyagar i que alhora incomoda, tant intèrprets com espectadors.

El cicle Greta & Friday, proposat pel director artístic de l’Escenari Joan Brossa, Marc Chornet, ha obert el primer capítol amb aquesta proposta intimista d’Albert Mestres. No és d’estranyar. L’univers d’aquest dramaturg navega pel món conceptual (sigui o no, violent com aquell Temps real, del TNC el 2007). Les rèpliques, més que diàlegs idees projectades al vent, mariden bé, sobretot quan s’armen dins d’una cançó. Les paraules soles sonen austeres, cantelludes, aspres. El cicle té una segona part que prepara Queralt Riera (Amor mor). No és un encàrrec gratuït de Chornet, sinó que respon a la seva intenció de trobar les línies parateatrals de Brossa en els fills dels que, potser, ni el van tractar. L’any passat, el Laberint Striptease de Roberto G. Alonso va ser una festa. Ara, la coordenada d’un societat inconscient que es posa en risc, vesteix un quadre brossià molt més fosc.

Trivial