Amore

informació obra



Companyia:
Ballet Bolshoi
Intèrprets:
Svetlana Zakharova, Lluc Fruitós
Direcció:
Pedro Alcalde
Sinopsi:

La internacionalment aclamada Svetlana Zakharova, primera ballarina del Teatre del Bolxoi i estrella del ballet del Teatro alla Scala, presentarà al Festival de Peralada l’espectacle Amore, per primera vegada a Espanya i amb una única actuació. Figura cabdal del ballet del segle XXI, Zakharova és famosa per la seva interpretació sublim dels papers clàssics més importants però també pels seus treballs en la coreografia contemporània. Per aquest espectacle, la ballarina russa ha encarregat a tres coreògrafs de fama mundial que creïn una obra que li permeti experimentar al mateix temps amb el contemporani i el clàssic. Acompanyada per algunes de les estrelles més brillants del Teatre Bolxoi, com ara Mikhail Lobukhin, Denis Rodkin o Denis Savin i també pel coreògraf i ballarí Patrick de Bana, la nit comença amb Francesca da Rímini de Yuri Possokov; una obra mestra sobre la base del poema simfònic de Txaikovski, centrada en la història dels tràgics amants de l’Infern de Dante a La Divina Comèdia. Segueix Rain Before It Falls de Patrick de Bana; la lluita amb un mateix davant l’elecció entre la foscor i la llum amb músiques de Johann Sebastian Bach, Ottorino Respighi i Carlos Quintana-Pina. Tanca la vetllada Strokes Through The Tail; un divertidíssima i deliciosa peça de Marguerite Donlon al so de la Simfonia 40 de Mozart. Una oportunitat única per gaudir d’aquesta deessa de tècnica rigorosa.

Crítica: Amore

12/08/2018

Al servei d'una estrella

per Montse Otzet

La citen com la Sylvie Guillem russa però, a part de poder ser comparades per les seves llargues extremitats, la ucraïnesa no té res a envejar de la ballarina francesa: el sol nom de Zakharova ja comporta parlar de l’estrella més rutilant i mediàtica del ballet rus actual. Una star system que, el 2011, va deixar plantat (el comunicat deia, per malaltia) al públic que omplia el Gran Teatre del Liceu, motiu pel qual la funció al Festival de Peralada s’ha convertit en la seva presentació a Catalunya, deixant palès que la seva fama no és gratuïta, així com que la seva presència desprèn una aura destinada només a ballarines mítiques.  Però a totes aquestes qualitats se li ha d’afegir una que no té res a veure en la condició de si ets una estrella de la dansa, i és la generositat que ha demostrat tenir Zakharova pel fet de ballar en cadascuna de les tres obres que configuren el programa de la vetllada.  Generositat i també un alt nivell de professionalitat perquè no escatima el seu treball valent-se de la fama.

El programa, titulat de forma genèrica Amore pel fet que les tres peses ofereixen diferents visions de l’amor, és més o menys discutible si posem el focus en cadascuna de les coreografies que el formen , però allò que sí que resulta interessant és la possibilitat que ofereix el muntatge de poder contemplar Zakharova ballar diferents llenguatges coreogràfics, fet que dona a la ballarina l’oportunitat de mostrar el seu ventall interpretatiu.

Francesca da Rimini és una peça inspirada en el poema simfònic de Txaikovski que es basa en la història de La Divina Comèdia de Dant i en els amors tràgics de la jove Francesca i Paolo, ambdós morts per un marit gelós i destinats a l’Infern, lloc que a l’obra queda reflectit per una projecció de la famosa escultura de Rodin La porta de l’Infern, també inspirada en el poema de Dant.  Yuri Possokhov, ha creat una versió en la qual, a part dels protagonistes, prenen presència unes figures que coronen l’escultura de Rodin així com cinc ballarines que vénen a ser reflex dels sentiments que viu la protagonista, encarnada per una Zakharova virtuosa i amb un moviment de braços i cames exultants, si bé amb una interpretació més gèlida que càlida i amb una expressió dramàtica exagerada pròpia de temps passats, quan en el ballet soviètic destacava el nom Yuri Grigorovich com màxim exponent coreogràfic de la Unió Soviètica gràcies a produccions que el van fer famós a occident, com Spartacus de Khachaturian o Ivan el terrible amb música de Prokoviev, per citar-ne dues.  

La segona obra, Rain before it falls, és una coreografia de línia contemporània autoria de Patrick de Bana, artista conegut en el nostre país pel fet d’haver sigut ballarí de la Compañía Nacional de Danza en l’època de Nacho Duato, i aplaudit també a Peralada en la seva faceta de coreògraf, quan l’any 1999 va presentar Kelmady, una peça de contingut ètnic amb música àrab tradicional.  

De Bana ha creat Rain before it falls especialment per Zakharova i malgrat que el seu contingut és abstracta, deixa entreveure la relació d’una dona amb dos homes, un d’ells executat pel mateix coreògraf que en la seva proposta dona la possibilitat a què la ballarina russa pugui desplegar una excel·lent interpretació, rica en matisos i molt ben accentuada emocionalment. En els passos a dos la dificultat tècnica queda difuminada per les emocions que creixen en els protagonistes en un ambient que els transporta de la realitat al record.

La irlandesa Marguerite Donlon, s’inspira en la 40ª simfonia de Mozart per crear Strokes Through The Tail, una obra alegre i amb pinzellades d’humor a càrrec de Zakharova i de cinc ballarins. Malgrat que el contingut fa al·lusió a les notes negres musicals i a la seva metamorfosis en ballarins, la peça també es pot entendre com una paròdia a la dansa clàssica a través de gestos irònics, entrades i sortides desenfrenades, de canvis de vestuari i de divertides composicions corals.  En aquesta obra, la ballarina russa demostra que també sap posar humor i desenfado en la seva interpretació i que la complicitat amb els ballarins que l’acompanyen a  Amore, d’entre els quals destaca Denis Rodkin,  és present en tot moment.