Un provocador manipulador. Dos rivals inseparables. Amor i Odi es troben al menú: conflictes a la carta. Ja se sap que tres són multitud. Encara que no hi ha dos sense tres, però síun sense dos. A la tercera bala vençuda...
Com passava a Yi-Ha, anterior producció de Los Moñekos, Amortal combat combina ritme trepidant, humor absurd, acció física i una dosi d’slapstick, ingredients consubstancials a les seves creacions. És dansa i és teatre, a càrrec de dos ballarins que tenen un domini absolut de la tècnica, del llenguatge corporal, i la capacitat de crear un llenguatge propi, personal i irònic. Com succeïa també a l’espectacle abans esmentat, Sarah Anglada i Miquel Fiol s’enfronten en una mena de duel coreogràfic, que troba el seu moment àlgid quan, després d’un preàmbul delirant, tots dos inicien un combat de boxa que dinamita les regles del marquès de Queensberry: tot hi està permès.
Amortal combat és un pas més en l’encara curta trajectòria de Los Moñekos, un pas coherent, en què la parella de creadors i ballarins –bregats en companyies com Senza Tempo, Nats Nus o Mudances– exhibeixen uns recursos físics sorprenents. En aquesta aventura se’ls ha unit, a més, Mauro Paganini, un polifacètic artista argentí, músic, clown i actor, convertit aquí en mestre de cerimònies d’un espectacle de carrer de només 25 minuts de durada: un concentrat de tècnica i imaginació. Com se sol dir, el que és bo, si és curt, encara és millor.