Amy (& The Orphans)

Teatre

informació obra


Companyia:
La niña bonita
Direcció:
Xavi Àlvarez
Ajudantia de direcció:
Neus Suñé
Intèrprets:
Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés, Neus Suñé, Lorea Uresberueta, Xavi Àlvarez
Sinopsi:

Amy and the Orphans és una obra de 2018 de Lindsey Ferrentino. L’obra es va inaugurar oficialment a l´Off- Broadway al Roundabout Theatre Company a l’1 de març de 2018. L’obra tracta de tres germans adults, un amb síndrome de Down, que es tornen a reunir per al funeral del seu pare. La producció original va comptar amb: Vanessa Aspillaga com Kathy, Jamie Brewer com Amy, Josh McDermitt com Bobby, Mark Blum com Jacob, Diane Davis com Sarah i Debra Monk com Maggie. Va ser dirigida per Scott Ellis. Lindsey Ferrentino es va inspirar a escriure l'obra per la seva tieta que té el síndrome de Down. 

L’autora nord-americana Lindsey Ferrentino va dedicar aquesta obra a la seva tia morta Amy Jacobs. L’autora escriu una peça en la qual no existeixen ni jutges, ni culpables, ni víctimes i en la qual no hi ha lloc per l’actitud paternalista. És una comèdia/road-trip amb un ritme vertiginós i amb uns diàlegs al més pur estil Neil Simon. Sota aquest plat fàcil de pair ens trobem amb una obra que aborda un tema espinós: el tracte inhumà que rebien les persones ingressades en les residències estatals nord-americanes. Una obra inèdita fora dels Estats Units que per primera vegada es representa a Barcelona a càrrec de la CIA. La Niña Bonita.

"Amy and the Orphans presenta suficients dialegs divertits per a alimentar una comèdia de Neil Simon. Una mescla desenfrenada i audaç de patetisme i humor. Hi ha un cor poderós que batega en l'escriptura de Lindsey Ferrentino. Una obra que compta amb una humanitat rica i dolorosa."
- Frank Scheck, reporter de Hollywood Journal

"Un joc sorprenent que altera tots els prejudicis. Això tocant qüestions on l'obra vincula els vincles de família i límits d'amor."
- Roma Torre, NY1

Després de la mort del seu pare, dos germans amb dubtosa estabilitat emocional es reuneixen amb Andy, el seu cinèfil germà, que porta internat tota la seva vida en una residència per a persones amb síndrome de Down. Els tres junts més la inesperada presència de Kathy, la cuidadora d'Andy, s'embarquen en un viatge amb cotxe per l'autopista. En el camí es trobaran amb centres comercials, retencions de trànsit i algun
que un altre drama familiar. Tancats en un karaoke en el restaurant favorit del seu pare, es revela l'esdeveniment que va canviar les seves vides i la realitat indiscutible que Andy és l'únic de tots ells que sap exactament el que vol.

Interpretada en castellà

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Amy (& The Orphans)

22/02/2020

Felicitat de butxaca

per Jordi Bordes

El que proposa la companyia La niña bonita és un gest preciós. La primera vegada que la producció americana surt a l'estranger (es va estrenar el 2018) han anat a parar al Versus Glòries. És l'espai idoni per a explicar aquesta petita història cosida de fragilitat i de Veritat.

Amy és la filla amb síndrome de down d'una parella que decideixen dur-la a una rsidència pr salvar la seva relació i protegir els seus altres dos fills. Els pares tenen la difícil labor moral d'escudar el seu egoisme amb la felicitat dels altres fills. Igualment, van a veure-la cada setmana. Però s'amaguen al cinema per callar la mala consciència o per passar desapercebuts, potser. En to cas, Amy construeix la seva vida des dels elements que té a l'abast. I el cinema és aquella petita finestra que li deixa respirar. La niña Bonita han aconseguit que aquesta mateixa sensació arribi ben fresca en el darrer osc del muntatge.

La trama arrenca en què els dos germans, ja fregant els 60 anys, van buscar la germana de la residència per a l'enterrament del pare. Ara són orfes i decideixen que Amy s'ha de quedar amb ells. Els dos germans viuen lluny del seu poble natal i no poden anar a visitar-la. Però, en realitat, viuen un egoisme contradictori, similar als dels seus pares. Amy no demana res. En té prou en seguir disfrutant de la seva petita vida, amb el seu treball d'acomodadora al cinema i el seu xicot (Brad Pitt, pels amics!). L'obra té salts enrere en què es veu quan la parella, tancada en una habitació d'hotel, decideixen què han de fer amb Amy. En realitat, la decisió estava presa, i només es tractava de convèncer el pare. L'obra, interpretada en castellà, compta amb una Roser Batalla que destapa amb un My way tant cru com angulós, que deixa empremta. L'obra va desemmascarant cada personatge (siguin pares i fills) i només Amy (Odile Fernández) és la que no amaga res, la que va reaccionant a cada proposta, potser feta amb bona intenció, però amb molt poca mà esquerra.

La niña bonita presenta obres d'elevada intriga, que situen en un espai conceptual, inquietant. Ho va fer amb El camp. També, recentment, amb Montag 451. Són espais e què personatges vulnerables revelen les seves pors i unes obsessions que poden perjudicar la vida dels altres. Ara, com si fóssim els que projectem el film des de la cabina de Cinema Paradiso, els de La niña bonita ens conviden a mirar per la finestreta per, celebrar amb ells, que la vida per petita i insignificant que sigui batega amb una il·lusió i una Veritat que emociona.