Andrea Chénier

informació obra



Coreografia:
Andrew George
Escenografia:
Robert Jones
Vestuari:
Jenny Tiramani
Il·luminació:
Adam Silverman
Producció:
Royal Opera House, Covent Garden, National Centre for the Performing Arts, San Francisco Opera
Intèrprets:
Jonas Kaufmann, Jorge de León, Antonello Palombi, Carlos Álvarez, Michael Chioldi, Sondra Radvanovsky, Julianna Di Giacomo, Yulia Mennibaeva, Gemma Coma-Alabert, Sandra Ferrández, Anna Tomowa-Sintow, Elena Zaremba, Fernando Radó, Toni Marsol, Fernando Latorre, Manel Esteve, Francisco Vas, Marc Sala, Christian Díaz, David Sánchez
Autor:
Joan Brossa
Adaptació:
Adrià Aubert
Sinopsi:

Andrea Chénier és una història d’amor apassionada ambientada en els convulsos dies del Terror, en plena Revolució Francesa. L’òpera s’emmarca en ple verisme, amb el seu compromís per la plasmació de la realitat i amb un gran efectisme vocal i orquestral. 

Jonas Kaufmann torna al Liceu, on es presenta per primera vegada a Barcelona amb una òpera escenificada. El gran tenor alemany, un dels més desitjats pels teatres internacionals, formarà part d’un dels repartiments programats. Dos càstings amb tres tenors: el paper titular serà assumit també per Antonello Palombi i Jorge de León, al costat de Sondra Radvanovsky i del baríton Carlos Álvarez, un dels Gérard de referència actuals. 

La posada en escena de David McVicar subratlla la força de la partitura, en el marc de l’esplèndida escenografia de Robert Jones i amb figurins de Jenny Tiramani. 


Crítica: Andrea Chénier

13/03/2018

Un espectacular trio per l'òpera de Giordano

per César López Rosell

Una nit d'òpera com de les d'abans. El Liceu va tornar a ser el coliseu de les veus de prestigi que temps enrere acudien a la sala a la recerca de la confirmació del seu talent. La presència de Jonas Kaufmann, el tenor més mediàtic del segle XXI, va ser el detonant d'aquesta inusual expectació que va alterar els bioritmes del Gran Teatre. Era la vetllada del debut a Espanya del cantant alemany en una òpera escenificada, 'Andrea Chénier', de Giordano. Però la festa d'exaltació a la bellesa del cant no va ser cosa d'un sinó dels tres components del triangle d'aquesta trama d'amor i traïció, ambientada en la Revolució Francesa, ja que Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez van compartir honors amb el divo en aquesta apoteòsica celebració lírica.

Una ovació final de 12 minuts, amb el públic dret, reflecteix el clímax en què es va desenvolupar aquesta funció . Seguidors, i sobretot les fans femenines de l'atractiu intèrpret, seguien amb el borrissol de punta després de la interpretació de l'últim duo d'aquesta obra verista, en què el Kaufmann (poeta Chénier) i Radvanovsky (Maddalena de Cogny, dama de la noblesa) proclamen l'eternitat del seu amor abans de ser guillotinats al crit de "Visca la mort junts!". Moment sublim del reialista muntatge d'època de David McVicar que va comptar amb, l'enèrgica direcció musical de Pinchas Sterling, qui va saber controlar decibels per adaptar-se a les característiques dels cantants.

N'hi va haver prou que el tenor interpretés el cèlebre 'Improvisso' del primer acte perquè es desencadenés l'orgia de aclamacions de la vetllada. Kaufmann va expressar amb la noblesa de la seva veu fosca i l'elegància i musicalitat d'un bé administrat registre, el perfil del seu personatge. Un impecable fraseig, a més d'una gran capacitat interpretativa, van fer la resta. Va donar el millor de si en els duos i en àries com 'Come un bel dì di maggio' . La seva gran actuació no va impedir que els seus companys es quedessin a la saga. El desplegament de la soprano, que debutava en el rol, i el d'Álvarez van obligar al cantant bavarès a superar-se encara més en el tram final.

Exemplar Radvanovsky en una obra que li permet lluir la seva vis dramàtica i la seva habilitat per adaptar la seva potència canora als matisos del personatge. En els duos es va acoblar perfectament a Kaufmann i la seva esgarrifosa 'La mamma morta' va transmetre tot l'esquinç d'aquest passatge. El aclaparat públic va embogir aclamant-la. A Álvarez li van els personatges de caràcter com Gérard. És el criat que sent un amor possessiu per Maddalena, un dels líders de la Revolució i també el penedit per les conseqüències del sanguinari procés. Renúncia a sotmetre a l'aristòcrata i intenta salvar Chénier i a la dama quan ja és massa tard. Tots aquests estats d'ànim brillen gràcies a la seva força actoral i canora. Amb el seu 'Nemico de la pàtria?', exposat amb una modulada línia vocal, Álvarez va rebre una incessant onada de 'bravos'.

D'entre els secundaris van destacar Iúlia Mennibaeva, Fernando Radó (Roucher), Francisco Vas (l'espia Incredibile) o Manel Esteve (Mathieu), a més de la presència de la gran Anna Tomowa-Syntow en el petit paper de Madelon. Una vetllada excepcional que en un teatre com el Liceu no hauria de ser flor d'un dia.