Aneboda

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ireneu Tranis, Albert Pérez, Nicolás Carbajal
Companyia:
Cia. Patricia Palomares, Cia. Brou d'Arts
Autoria:
Imanol Fernández
Sinopsi:

A gairebé tots els pisos compartits d’aquesta ciutat, a gairebé totes les residències de solters, d’homes separats o parelles joves, hi podem trobar alguna de les diferents edicions de l’armari ANEBODA; des de la versió més senzilla amb cortines corredisses de polièster i cobertura de plàstic, fins a la més sofisticada en conglomerat blanc lluent. És un moble senzill, barat i fàcil de transportar; un conjunt de peces que s’encaixen amb una còmoda clau allen que podem trobar dins la caixa.

Quan el vam comprar fa deu anys ja sabíem que l’armari ANEBODA no era realment un armari, sinó un succedani d’armari, un armari efímer que hauria acabat destruït, com les casetes que es munten al voltant d’una fira. Llavors no ens va molestar perquè sabíem que, aquell armari, només seria el nostre armari durant un temps, que amb el temps vindrien altres armaris, de fusta gruixuda i pura.

Ara les nostres vides també son senzilles, barates i fàcils de transportat i, després de vàries mudances, continuem penjant les samarretes al nostre vell ANEBODA que és avui, junt amb un ordinador i un telèfon mòbil, una de les nostres propietats més preuades.

Creixem i intentem ser feliços tot i aquests succedanis, però no podem evitar fantasiejar amb la intensitat de construir una casa amb les nostres mans, de caçar per alimentar la nostra família o de pujar una muntanya de sis mil metres.  Potser encara estem a temps de convertir-nos en esportistes d’elit, en estrelles del rock&roll, de ser l’home sense nom que rebenta d’un cop de peu la porta de l’edifici i salva al nadó de morir a les flames.


Crítica: Aneboda

10/10/2015

sortir de l'armari

per Francesc Massip

L'acció (escènica) de muntar un armari prefabricat, aboca els intèrprets al joc, l'humor, la rivalitat, el combat verbal, algun que altre cop de puny, la rialla, la música i el ball. Una altra peça de Joan Yago (que simultàniament presenta una imponent You say tomato a la Muntaner), feta de frescor i vitalitat, que els tres intèrprets resolen amb energia i ritme i fan sortir de l'armari totes les seves dèries i fixacions.

Trivial