Aquesta proposta musical i literària vol apropar, de forma amena i amb un format atrevit i singular, l’essència musical de la cobla i els elements més arrelats, nostrats i fantàstics, de les llegendes del país. Així, presenta vuit llegendes inèdites inspirades en les muntanyes del Pirineu, protagonitzades per bruixes, dracs, gegants, trementinaires i altres éssers fantàstics.
Es detecta perfectament la voluntat del muntatge: Cosir una dramatúrgia en la que s'amenitzi amb la música de cobla dels Lluïsos de Taradell. Les rondalles són un terreny ampli per poder-hi indagar i la narracó, des de la veu de la muntanya, és prou enginyosa per anar dotant de colors i movment l'escenar. Però la presècia de la cobla es fa innecessària, pràcticamen perè no stan ben fusionades les dues disciplines. Com si fos l'oli i l'aigua.
Els instruments sonen en paral·lel, sense prou justificació dramatúrgica. La narració va sola, sobradament. En aquesta fusió potser hi ajudaria que, en comptes de desplaçar-se a les llegendes del Pirineu, en gratessin de casa seva, o que les puguessin reubicar en una muntanya que respirés un alè minim comú múltiple.Ara, la intervenció dels músics com a secundaris de patacada és honesta però hi falten hores de taller perquè ensambli tot bé. Avui es veu la bona intenció però que queda lluny de ser un espectacle rodó. Qui no prova de sortir del seu lloc de confort no trenca mai cap plat. Cal trencar-ne uns quants fins que no es trobi coherència i el llevat aixequi la massa com un nou format en el què costa distingir què ve de la cobla i què ve de la narració.
