Anónimas raíces

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Una proposta vibrant i fascinant de la mà de quatre joves andalusos que fusionen flamenc i danses urbanes per preguntar-se: qui som?


Quines són les nostres arrels? I la nostra cultura? Una proposta vibrant i fascinant de la mà de quatre joves andalusos que fusionen flamenc i danses urbanes per preguntar-se: qui som? Una pregunta que van sentir la necessitat de plantejar-se sent fora de la seva pàtria, per explorar l'origen de les seves inquietuds artístiques. Aquesta peça neix de la frescor i el convenciment de fusionar els ritmes flamencs i el hip-hop, agermanant, a través del moviment, la tradició flamenca amb la cultura africana.

Premoh's Cru és un col·lectiu de dansa andalusa creat el 2016 i format pels ballarins Paloma Ramos, Isaac Suárez, Antonio León i Marta Reguera. Des de la seva creació ha participat en diferents festivals i residències artístiques com el Centre Coreogràfic de la Gomera o el Mediterranean Dance Center, entre altres. També ha estat reconegut amb el primer premi en el concurs coreogràfic de Burgos Nova York en la categoria de danses urbanes.

A Cornellà aquest espectacle també es pot veure amb 'Los lunares del Puma' d'Adrián Vega.

A Badalona aquest espectacle també es pot veure amb 'Naufragio universal' de Marco Vargas & Chloé Brûlé i 'El Rumbòdrom' de Cia. Jose Manuel Álvarez.

A Sant Cugat aquest espectacle també es pot veure amb 'Migrare' de Cia.Maduixa.

A Barcelona aquest espectacle també es pot veure amb 'Young Blood' de Cia. Arnau Pérez i 'De2en2' de Brodas Bros.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Anónimas raíces

19/03/2022

Moviment que connecta

per Jordi Bordes

El col·lectriu Premoh's Cru és actiu i estable, des del 2016. La peça que ara es presenta a Dans aMetropolitna ja es va poder veure al Sismògraf del 2018. Aviat és dit. La cortrogragia juga, de fet, amb un moviment que evoluciona d'un to conceptua, abstracte, de repeticions i evolucions de cada individu (i que després aniran prenent forma de diàleg, quan les interpretacions es vagin connectant. Com A ciegas o Young blood, va d'endins cap a enfora, sempre amb una mirada que busca l'espectador i prova de connectar-s'hi (sobretot a mesura que agafa aire de hip hop i d'una coreografia molt més dinàmica, ampla, que genera simpatia i sorpreses que arriben a despertar alguna rialla inesperada).

No hi ha una pretensió de narrar res, de buscar relacions entre personatges; només ballar i jugar. Són ells mateixos (deixant anar algun acudit coreogràfic, cert) que connecten quan comencen a fer els moviments clàssics abans de fer una pirueta de b boy. No els cal tampoc. Tot i que el quartet juga a una certa diferència dins de la homogenititat (els monos de mecànic tenen detalls que els diferencien els uns dles altres) també els ballasins tenen moments i aptituds diferents. Però com no es pretén quadrar una coreografia perfecta si no que jugar a ballar junts la diferència és aire per respirar i, en part, perquè el públic es pugui sentir partícep del moviment, dels aplaudiments, dels somriures que es van dibuixant als rostres d'audiència i artistes.