Anton Txèkhov

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Michael Pennington
Coreografia:
Hofesh Shechter
Composició musical:
Hofesh Shechter
Sinopsi:

Els russos consideren Dostoievski i Tolstoi uns gegants, però Txèkhov com un amic. La llegenda de l’escena britànica Michael Pennington torna a Girona després d’apropar-nos la màgia de Shakespeare de la mà de Peter Brook (Love is my sin, Temporada Alta 2009) i en solitari (Sweet William, TA 2010). Ara, rescata la història d’una obsessió: un espectacle sobre la vida d’Anton Txèkhov escrit, dirigit i interpretat per ell mateix. 

Com seria conèixer l’autor de Les tres germanes? Què diria i de què parlaria? Són algunes de les preguntes que ens resoldrà aquest muntatge estrenat l’any 1984 al National Theatre de Londres.

Crítica: Anton Txèkhov

06/12/2015

Treball excel·lent de matís, que presenta un Txèkhov amb sabatilles

per Jordi Bordes

Dues hores d'ofici d'actor seguint els rastres (recreant-los) d'anton Txèkhov. Michael Penningnton és un enamorat de Txèkhov. Segurament per aixó li segueix motivant tenir actiu el seu monòleg "Anton Txèkhov" que va estrenar el 1984!! L'obra no aporta gaire sorpreses; en tot cas enfila vàries de les curiositats biogràfiques del dramaturg tot mostrant un ofici d'actor innegable. La proposta situa Txèkhov en la seva intimitat; en una mena de golfes perquè el mobiliari està sempre tapat per unes mantes. L'escriptori és l'únic que es manté net i endreçat: amb un paper i un llàpis a punt per a escriure al vol les idees fugisseres que es presenten a la matinada. 

Contínuament, dirigint-se a l'espectador reconstrueix contes i menysté títols de gran èxit teatral, avui. Lamennta el seu "Ivanov" però salva de la crema  "La gavina" (prefereix que el seu teatre el representin amateurs, tot i que avorreix la seva dèria en incloure sons de fons i no respectar el silenci!), "L'hort dels cirerers" (aquesta Crimea que descriu té molt de conptemplació de cirerers), "L'Oncle Vània" (reconstrueix la Natura maltractada per l'Home durant el darrer mig segle) i "Les tres germanes" (no té cap interès, en canvi, en tornar a la capital). Una picada d'ullet senzilla però de gran profunditat, com ho és la mirada cansada de Penningnton.