Apilats / Lord M37

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Joel Mesa, Carlos Roncero, Julia Sanz, Paula Tato, Alvaro Esteban
Coreografia:
Tuixén Benet
Dramatúrgia:
Raquel Tomàs
Sinopsi:

Una utopia encarnada és un lloc que, tot i que no hauria d’existir més que en la imaginació, existeix. Existeix amb totes les seves aberracions, desplaçaments i incongruències. Una utopia encarnada és formar part d’una comunitat que no existeix, sentir-se a casa sense ser-hi, o tornar a un lloc on no s’ha estat mai. Com si es tractés d’una foto antiga, Lord M27 es planteja com un viatge immòbil i tanmateix poblat de moviment. Sobre les runes d’un progrés extingit, aquesta peça de Javier Guerrero investiga els mecanismes de la memòria, la repetició i la transformació d’un món en un altre.

  • Lord M27 és una de les quatre peces que composen Apilats, una mostra de joves creadors i creadores finalistes del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2018.

Crítica: Apilats / Lord M37

02/05/2019

Un viatge a enlloc

per Clàudia Brufau

De la coreografia de Javier Guerrero es desprèn que ell mateix té set de moviment tècnicament intens –articulat de manera intricada–, jugar amb atmosferes misterioses amb un filtre fred –blau o verd– i tenir veus com a suport musical –si pot ser parlant en anglès.

Un cotxe aturat en un racó, ballarins que en escena es desborden de moviment, veus misterioses que dominen rítmicament la gestualitat dels intèrprets … Per enumerar algunes imatges de la coreografia guanyadora del Premi de dansa de l’Institut del Teatre 2018. Lord M27 pretén ser un viatge immòbil inundat de moviment.

Lord M27 és una coreografia prou ben fabricada, com també ho és Business World, el que indica que Guerrero domina la part artesanal de la dansa. Ara bé, i què hi ha del seu univers artístic?Les idees noves, no existeix l’originalitat pura, però sí que crec que existeix la genuïnitat. És a dir, la capacitat que tenen alguns artistes per apropiar-se i sobretot canalitzar idees d’altres, combinar elements i temàtiques que donin peu a una manera de comunicar-se que ens fa creure en la il·lusió de que allò és únic. A Lord M27 em dona la sensació que el seu autor és en aquest món fictici de lloguer. Per dir-ho clarament: em recorda a La Veronal –en concret Rússia o Islàndia. De fet, Guerrero no és l’únic coreògraf influenciat per la companyia de Marcos Morau, Get on d’Irene García i Milk de Daniel Fernández, també en copien l’estil, però amb resultats menys reeixits.

A nivell físic, Guerrero sí que ha trobat un estil bastant genuí; el tipus d’elevacions de cames, el moviment dels malucs, el flux de moviments –que semblen no aturar-se mai. Però a nivell dramatúrgic i plàstic no visc el viatge, encara que sigui per no moure’s del mateix punt, m’agradaria haver fet un recorregut al·legòric.

Lord M27 és un projecte de peça de fet i aviat en veurem la seva versió completa al Grec Festival. Per tant, preneu-vos aquest comentari amb pinces!