Arbres

Teatre

informació obra


Companyia:
La Virgueria , La Virgueria
Autoria:
Marc Artigau i Queralt, Marc Artigau
Direcció:
Aleix Fauró , Aleix Fauró
Intèrprets:
Isis Martín, Norbert Martínez i Carme Poch, Isis Martín, Norbert Martínez i Carme Poch
Escenografia:
Margherita Mantovani, Margherita Mantovani
Il·luminació:
Anna Espunya, Anna Espunya
So:
Cesc X. Mor, Cesc X. Mor
Vestuari:
Mireia Farré, Mireia Farré
Assesoria de moviment:
Patrícia Bargalló, Patrícia Bargalló
Ajudantia de direcció:
Marina Fita, Marina Fita
Producció:
La Virgueria , La Virgueria
Sinopsi:

En un racó del bosc, entre petons i esgarrapades, sembla que la Lluna és atacada per la seva parella. L'únic que ho ha vist és en Llorenç, que fa temps que la persegueix en secret. Amagat darrere d'un arbre, contempla l'escena i fuig corrents quan veu com la nit es precipita. Esbufegant, arriba al seu cotxe i, perdut pels nervis, en un mal revolt té un accident. 

A partir d'aquí les vides de tots els personatges faran un tomb de manera irreversible, de tal manera que les identitats es barrejaran i ja serà impossible saber qui és qui.


Crítica: Arbres

15/11/2014

Univers obsessiu de personatges nascuts d'un conte de Poe que s'ofeguen a sí mateixes

per Jordi Bordes

Marc Artigau va  signar una intrigant aventura a "Mosquit petit". Ara, canvia, totalment, la truita. Abandona la seva vena pinteriana i experimenta en la vessant més poètica. Proposa una obra que és conte, són monòlegs i és un quadre de penombres. Si els arbres haurien de ser els elements catàrtics que arrelen a la societat, ells mateixos es muten en heures que ofega, tapa, amaga, s'ensorra endins. És una peça estranya, ambigua, que deixa l'espectador empantenegat de trames i de possibles relectures. Les escenes guarden un ordre cronològic? Què passaria si es variessin d'ordre? Pere Calders hagués pogut escriure el cas de l'home que, incomprensiblement, es torna invisible (de fet, Loscorderos.sc ja feien un enigmàtic viatge similar, en clau de teatre físic a "El hombre visible"). Però la foscor, la fatalitat beu del fel d'Edgar Allan Poe o d'un Kafka que transforma els protagonistes en escarabats.

Trivial