Tancament d'altura a Temporada Alta. Els espectacles de l'argentí Mario Pensotti i del lituà Oskaras Kurnisovas, al costat del estrena de la versió de 'Cyrano' amb Lluís Homar abans del seu desembarcament a Barcelona, han posat el colofó a una edició del festival artísticament brillant. La presència de figures internacionals com Declan Donnellan, Josse de Pauw, Federico Lleó, Guy Cassiers, Christiane Jatahy, Romeo Castellucci, Alain Platel i la companyia 1927 i el seu 'Golem', entre d'altres, han confirmat el prestigi d'aquesta mostra de tardor.
En la seva quarta aparició a la cita, després de 'La marea'. 'Cineastes' i 'De vegades sembla que et veig', el sempre sorprenent Mario Pensotti, ha impactat amb 'Arde brillante en los bosque de la noche'. El multidisciplinari muntatge, presentat a El Canal de Salt, reflexiona sobre l'empremta que ha deixat en la societat i la cultura contemporània la revolució russa, de la qual es compleixen 100 anys, i especialment de la manera que aquestes idees han incidit en l'alliberament de la dona. L'autor i director ha estirat el fil del pensament de l'activista femenina soviètica Alexandra Kollontai i dels seus conceptes sobre llibertat, la utilització del cos i la sexualitat per ressaltar que el capitalisme construeix una identitat femenina específica.
La peça explica l'experiència de tres dones d'avui, les vivències de les quals estan marcades de forma molt diferent per la influència del fet històric. Però més enllà del fons de la qüestió, brilla la forma utilitzada per transmetre unes idees edificades sobre una ironia crítica. El triple llenguatge emprat per explicar cadascuna de les històries (les titelles, el teatre i el cinema) constitueix en si una altra revolució, però aquesta vegada escènica. El treball dels cinc intèrprets, multiplicant-se en el maneig d'unes titelles que són una còpia exacta dels seus manipuladors i la seva qualitat actoral escènica i cinematogràfica és senzillament meravellós.
En aquesta estructura de ficcions dins de ficcions, com si d'una gran 'matrioshka' russa es tractés, fascina tot el deliri creatiu. Un epíleg acaba embolicant tot. S'hi admet que d'aquella convulsió política i social només queden fogonades aïllats, especialment a Sud-amèrica, i que des de la revolució al que s'ha arribat és a l'explotació. Pensotti parla de com el capitalisme utilitza als cossos humans com a mercaderia per extreure beneficis en lo laboral i sexual. La cinta, amb imatges molt explícites, mostra per exemple com tres presentadores d'un programa polític de TV van a un club de strippers masculins prop d'Iguazú, on viu una colònia de descendents d'antics fugits de la revolució russa i treu el cap a l'explotació més inhumana en una fàbrica clandestina.
Dels set espectacles oferts pel referencial Oskaras Kurnisovas al festival, 'Pamiselis' (Diari d'un boig '), basat en l'obra de Nikolai Gogol que retrata la gènesi del feixisme, és el més essencial. El magnífic actor Eimantas Pakalka narra amb gran expressivitat l'evolució d'un home que perd la seva identitat i, a mesura que entra en una delirant bogeria, es converteix en un megalòman que reprodueix esquemes propis dels dictadors més reconeguts. Més enllà de la bona interpretació, el muntatge no quedarà en el balanç de les grans apostes d'aquesta mostra.
