Arribo a mitja tarda. Clàudia Serrahima

Teatre | Nous formats

informació obra



Intèrprets:
Claudia Serrahima
Sinopsi:

El capità de la marina mercant Joan Espinàs i la seva dona Carme Xivillé són els protagonistes d’una correspondència de més de cinquanta anys que ha sobreviscut al pas del temps gràcies a vàries generacions. Aquesta proposta de teatre d’objectes i poesia visual, que dialoga amb altres llenguatges (dramatúrgia, fotografia, escenografia, cinema i música), dona veu a la seva història.

Crítica: Arribo a mitja tarda. Clàudia Serrahima

09/10/2023

Serrahima mostra que identitat, història i biografia van de la mà

per Júlia Vernet Gaudes

Des d’un punt de vista més històric i biogràfic es va estrenar Arribo a mitja tarda, una proposta de teatre d’objectes i poesia visual de Clàudia Serrahima. Es va presentar a l’Auditori Miquel Blanch del Conservatori de Música de Manresa, un espai ideal per aquest tipus d’espectacles més íntims i delicats. En aquest cas, Serrahima ens explica la història dels seus besavis –Joan Espinàs, capità de la marina de mercant, i Carme Xivillé, la seva dona– a partir de l’extensa correspondència entre ells durant gairebé cinquanta anys (del 1917 al 1965). Es tracta de més 3.700 cartes, telegrames, telefonemes i postals que Espinàs va guardar i que la família ha mantingut i anat endreçant durant les tres següents generacions fins a arribar a l’artista sarrianenca. La primera virtut de l’espectacle és precisament el tractament de tot aquest material i com cristal·litza en la lectura la magnitud i intensitat de la història, tot i que en algun moment es pot fer una mica feixuc de seguir. El més fascinant és la poètica visual del dispositiu escenogràfic, que a partir del desplegament d’un escriptori, paper (de les cartes) i aigua (del mar), com explica Serrahima.


L'enllaç a Youtube no està disponible.