Assange. El poder la informació

informació obra



Intèrprets:
Ramon Godino, Anna Maruny Castillón, Joan Frank Charansonnet
Direcció:
Mireia Ros
Adaptació:
Joan Frank Charansonnet
Autoria:
Virginia Fernández Ruiz, Victor Manuel Díaz Conejo
Sinopsi:

Assange. El poder de la informació, pretén mostrar els esdeveniments que ha sofert el periodista Australià, Julian Assange, des de la seva arribada a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, el juny de 2012. El seu delicte, fer periodisme y assenyalar als qui han comès crims de guerra.

Amb aquesta obra, volem examinar l’estat de dret a la informació de la ciutadania; la neo-censura; i sobretot, per què Julian Assange encara segueix empresonat -sense càrrecs- en una Europa, presumiblement democràtica, en ple del segle XXI.

Fragment de la nota dels autors Víctor Manuel Díaz, Virginia Fernández i Joan Frank Charansonnet

                                                      

Sinopsi

Assange. El poder de la informació és una obra que recull part del pensament cívic-polític de Julián Assange, el redactor en cap de Wikileaks.

Assange. El poder de la informació ens situa en el període d’aïllament i empresonament -gairebé 11 anys de tortura psicològica- que ha sofert el periodista Australià des de la seva arribada a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, el juny de 2012 (fugint del possible risc d’extradició, que demanava i segueix exigint els Estats Units) fins a arribar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on es troba empresonat actualment sense cap càrrec a la seva contra.

Assange. El poder de la informació alhora se centra en diverses relacions humanes:

La relació d’amistat entre Julián Assange i un funcionari diplomàtic de l'Equador (Juan Carlos) que -des de la ficció- es converteix en una peça clau per entendre els llargs anys que Assange va passar tancat en una petita habitació de l'ambaixada.

I la història d'amor en temps de "guerra" que va néixer entre ell i Stella, la seva advocada i ara la seva dona (es van enamorar el 2015 i van concebre, en secret, dos fills, a l'Ambaixada de l'Equador).

Assange. El poder de la informació, pretén cercar respostes a les següents preguntes: qui és realment Julian Assange?; els mitjans de comunicació exerceixen lliurement el dret d’informar a la ciutadania? Vivim realment en un estat de dret? Què hi ha darrera d’aquesta neo-censura sobre la llibertat d’expressió?

Crítica: Assange. El poder la informació

12/03/2024

Heroi i màrtir per la llibertat d´expresió

per Ferran Baile

Sense cap càrrec en la seva contra, Julian Assange, es troba empresonat actualment a la presó de màxima seguretat de Belmarsh a Anglaterra i en regim d’aïllament. Aquest fet que entra dins de la tortura psicològica, es ve a afegir al temps que va estar confinat a la ambaixada d’Equador a Londres, al sentir-se perseguit pels serveis secrets d´Estats Units, país que continua exigint la seva extradició.

El delicte de Julian Assange, fundador i redactor en cap de Wikilieaks, es el de lluitar per la llibertat d´expressió i en contra dels secrets d´estat i la difusió d´informació secreta de crims de guerra realitzats per l´exercit d´Estats Units a Afganistan i Irak, amb la matança indiscriminada i dirigida de població civil, sota la cínica denominació d´efectes col·laterals.  

Assange denuncia la perversa manipulació de la informació per part dels poders dominants, que ofeguen qualsevol intent important de llibertat d´expressió i persegueixen, sense escrúpols i saltant-se les lleis i els drets humans, a qui denuncien les seves maquinacions criminals.  

Els poders dominants utilitzant els medis d´informació (des-informació) massiva, que ja han passat a ser servidors seus, subverteixen el dret de la informació lliure, i van encaminant-nos cap a una societat submisa i paralitzada per la por. 

El cas de Julian Assange, que atenta contra tota legalitat i contra la declaració dels drets humans es un exemple d´on ens condueixen. Podem fer paral·lelismes amb el cas de la recent mort (assassinat) de l´opositor Aléksei Navalni a la Russia de Putin i de tants altres arreu, molts d´ells sense ressò mediàtic.

 

El text

Assange. El poder de la información, el montaje que puede verse en el Teatre Gaudí parte del texto de los activistes Victor Manuel Díaz Conejo y Virginia Fernández Ruiz, adaptat per Joan Frank Charansonnet, que es qui la protagonitza interpretant al mateix Julian Assange.

Charansonnet aconsegueix, a més de la semblança física amb aquesta característica melena blanca, una convincent interpretació.

 

L’espectacle i els personatges

L´obra comença quan Assange es presenta a l´Ambaixada d´Ecuador a Londres, demanant asil polític. La persecució s´ha fet evident i ell tem per la seva vida. Es el 19 de juny del 2012. Acollit pel govern equatorià del president Rafael Correa, es queda allí tancat a l´ambaixada, i a l´hora protegit. El 2019 el nou president d’Equador, Lenín Moreno, pressionat pels Estats Units, li treu l’empara i permet la seva detenció. Des de llavors i sota l´amenaça permanent de la seva extradició als Estats Units, està a la presó de Belmarsh, mentre els tribunals anglesos tenen la qüestió a debat.  

Durant el seu confinament a l´Ambaixada de l´Equador, va sorgir l´enamorament amb la seva advocada defensora. D´aquesta relació hi ha dos fills. Elena Codó, dona vida a Stella Moris, amb solvència i especial convicció amb la crida dramàtica al final davant la impotència a l´assistir al deteriorament físic i mental del seu company.

Eduard Alejandre, es l´encarregat de desdoblar-se en diferents personatges (el responsable de l´ambaixada i els respectius agents de la CIA i de la policia britànica en el moment de la detenció, el robot a la escena onírica).     

 

La directora

Mireia Ros ha dirigit amb un gran respecte pel text, concebut de forma cronològica i amb una perspectiva documental i pel missatge fonamental de denuncia. Unes pantalles a banda i banda del quadrilàter de l´escenari ens il·lustren amb el viral vídeo que va fer circular Assange de la matança de civils a Bagdad i d´altres moments documentals, així com en la seqüencia de ficció del malson. Jugant amb pocs medis, aconsegueix transmetre l’essència i un bon joc escènic.  

Mireia Ros, de nom Lidia Senties (Barcelona, 1956), es actriu, productora, directora de cinema, televisió i teatre i guionista. Magnifica actriu, no ha tingut el reconeixement que mereix (Alicia a l´Espanya de les meravelles, Mar brava, Tres en raya, Cásate conmigo Maribel, Vicky Cristina Barcelona, Rec-3 Gènesis, Formentera Lady, entre otras). Si l´ha aconseguit com a guionista i directora de cinema amb les pel·lícules, La Moños (1997-notable recreació del personatge, la seva vida i la seva època-Nominada als premis Goya-direcció novel-98), El triunfo (2005), , l´excel,lent documental Barcelona, antes que el tiempo la borre (Premi Gaudí- 2010-disponible en DVD i a Amazon Prime. Premi Gaudí 2011), Down n´hi do (2018) i els telefilms, Junts (1999) i El zoo d´en Pitus (2000) i Wendy placa 20975 (2009), per a TV3. www.mireiaros.com

 

Els intèrprets

Joan Frank Charansonnet (La Vall de Santa Creu-Pot de la Selva, 1971), es actor i director de cinema, en etapa més jove trapezista i especialista en esgrima al Circus Tànger. El seu segon cognom es d´origen càtar-occità (sols hi ha 700 al món, curiosament uns 400 a México, uns 300 a França i sols 3 a Espanya, ell i les seves filles). Com a actor les seves dues últimes pel.lícules han estat L´home dels nassos i Teoria dels cossos, el 2023. Ha treballat en nombroses pel·lícules i series televisives (va ser Richard a El cor de la ciutat i Mauri jove a La Riera). Del 2000 al 2005, es trasllada a Russia i treballa com un dels protagonistes a la popular sèrie Querida Masha Berezina. Ha dirigit deu muntatges teatrals a Rússia, França, Catalunya i Madrid. Ha dirigit deu llargmetratges, en el que en molts d´ells ha participat com actor (Ushima next-2011, Regresión post pànic-2012, Ànima, una vida poètica traicionada por la tragedia-2014, Pàtria-2017, Anunnaki, los caidos del cielo-2018, Doctrina, el pecat original i la reinserció-2018, , Terra de telers-2020, El cas Àngelus la fascinació de Dalí-2023) y ha escrit dos llibres (El DALI-rante y Arrabal versus Charansonnet). Per saber-ne més, www.facebook.com/joanfrankactor

Elena Codó. Llicenciada a l´Institut del Teatre (1997-2001). Actriu, animadora, pallassa. Ha treballat amb La Perla-29 i amb Comediants. Fundadora de les companyies Maia Teatre i En Clau de Clown. Ha fet, televisió, publicitat i cinema, participant en quatre pel.lícules dirigides per Joan Frank Charansonnet (Doctrina- 2015; Pàtria- 2017; Terra de telers- 2020 i El cas Àngelus-2023). Darrer treball en teatre, Montseny fet de llegendes, creació col.lectiva Gualba Mots. Per saber-ne més, www.elenacodogoms.wixside/elena

Eduard Alejandre ha treballat amb La Cubana (Comeme el coco, negro i De la Gran Vía al Paral.lel), amb una llarga trajectòria en teatre, principalment a Madrid (últim estrena al teatre Reina Victòria, Un marido ideal-2023; a les series televisives, destacant la seva intervenció protagònica a Entre tierras (Antena 3) i abans a El secreto del Puente viejo, i en cinema, últim treball dirigit per Joan Frank Charansonnet, a El caso Angeluss (2023). Per saber.ne més, www.eduard-alejandre.com

 

Un lluitador per la llibertat d´expressió, heroi i màrtir

Julian Paul Assange, nascut Jack Hawkin (Townsville, Queensland-Australia, 1971), es programador, periodista, activista d´Internet, fundador editor i portaveu de la web Wikileaks. La seva mare tenia una petita companyia de teatre i va tenir una infància nòmada, residint breument a més de 50 llocs del continent australià, fins que quan tenia 15 anys es van establir a Melbourne. Ja adolescent va participar amb un grup de hackers i va tenir els seus primers problemes amb les autoritats. Ha estat un lluitador constant per la llibertat d´expressió, contra les mentides oficials polítiques i econòmiques dels estats i dels medis de comunicació. Home carismàtic, premiat repetidament per entitats humanitàries, antibel·licistes i en pro de la Pau i dels Drets Humans i inclús proposat com a premi Nobel de la Pau. Actualment segueix empresonat sense càrrecs i amb una insistent ordre d´extradició als Estats Units.  

 

Cal tenir un pensament propi.

¿Què podem fer els ciutadans de peu, per combatre les constants mentides oficials, les noticies falses, la manca constant d´informació fiable?. Hem de procurar tenir un pensament propi, desconfiar de les versions dels medis d´informació massius, consultar altres fonts i treballar per tenir un criteri propi i sentit comú.

En la mida que ens sigui possible i des de les possibilitats de cadascú-na participar en les plataformes independents i humanistes contra les guerres, en favor de la Pau, de la concòrdia, del diàleg, dels drets humans i de la llibertat d´expressió.

Com be va dir el gran escriptor i pensador Eduardo Galeano : Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo coses pequeñas, puede cambiar el mundo.

 

Free Assange!!!

 

www.ferranbaile@gmail.com