Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach

Teatre

informació obra


Marcel Borràs i Nao Albet són els dos "enfants terribles" de l'escena catalana. Amb una total desinhibició ataquen els tòpics i els deixen tremolant. La seva mirada és lúdica però,per moments, també apocalíptica, sense bri d'esperança, dolorosa. Els va ajuntar Roger Bernat com a actors i s'jhan fet un nom en els radicals lliure d'Àlex Rigola. Respiren ritme, gust i desproporció.
Direcció:
Nao Albet, Marcel Borràs
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
Paul Ventura
Vídeo:
Oslo Albet
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Intèrprets:
Nao Albet, Marcel Borràs, Òscar Castellví, Laia Costa, Alina Furman, Oriol Genís, Francesca Piñón, David Vert
Il·luminació:
Albert Faura
Companyia:
T-6
Autoria:
Nao Albet, Marcel Borràs
Sinopsi:

Agbanäspach és l’indret on dos joves passen algunes hores de la seva vida. Un lloc estrany on perden el temps i on, de tant en tant, aprenen coses importants. On poden dir el que pensen sense por a prendre mal i sentir amb llibertat el que el cor els dicta.

«Apunta. Apunta millor. Allà, allà. El veus? Veus com corre? Mira el fill de puta com corre. Dispara. Dispara... Bona.»

Agbanäspach és on fa uns anys, els dos joves van matar un gat.

Aquesta història no parla d’un nen grassonet en bicicleta que ve de menjar polles. Aquesta història va d’un atraco, torna a ser un joc en essència, un that’s all mother fuckers.

Crítica: Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach

22/06/2013

Combat de boxa de molts assalts

per Jordi Bordes

Bon treball del duet Borràs/Albet. Segueixen amb la seva energia desbordant.  Potser se li troba a faltar un pèl d'intenció dramàtica, anar més enllà que la reflexió sobre l'art (que queda prou difosa entre tanta acció pel davant i pel darrere) com ja van insinuar amb tant d'encert a "Democràcia", el tancament de la trilogia dissenyada al Lliure ("Dictadura/Transició/Democràcia"). El seu teatre és intuïtiu, brut, bestial.