Auguri

informació obra



Autor:
Olivier Dubois
Il·luminació:
Patrick Riou
Direcció Musical:
François Caffenne
Intèrprets:
Aimée Lagrange, Antonin Rioche, Camerone Bida, Benjamin Bertrand, Clémentine Maubon, David Le Thai, Inés Hernández, Jacquelyn Elder, Karine Girard, Steven Hervouet, Thierry Micouin
Producció:
Ballet du Nord, Pas de Calais Picardie
Companyia:
Rosas
Coreografia:
Anne Teresa De Keersmaeker
Sinopsi:

Auguri, la nova creació d’Olivier Dubois, és també l’última part de la seva trilogia Étude critique pour un trompe l’oeil. Al llarg de set anys, ha creat les quatre peces que componen aquest cicle, una recerca de la felicitat. L’obra compta amb 22 ballarins que, amb moviments explosius i desenfrenats, donen lloc a un esclat de joia i ansietat. Una peça intensa qualificada de bella i intel·ligent que va ser estrenada a la Biennal de Lió.

Olivier Dubois, segons alguns l’enfant terrible de la dansa contemporània, és el director del Ballet du Nord – Centre Chorégraphique National de Roubaix Nord-Pas de Calais des de 2014. Olivier, que ha ballat per a coreògrafs com Jan Fabre o Sasha Waltz, va ser escollit un dels 25 millors ballarins del món l’any 2011. Té una trajectòria internacional excepcional com a coreògraf, intèrpret i pedagog.

Espectacle internacional de dansa finalista al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Auguri

22/11/2017

Danseu danseu maleïts

per Montse Otzet

Seixanta minuts són els que dansen sense parar els vinti-dos ballarins del Ballet du Nord en una obra creada pel seu director Olivier Dubois amb la qual tanca la seva trilogia Étude critique pour un trompe l’oeil, dedicada a la recerca de la felicitat.

Veure aquests corredors de fons emulant una manada d’ocells que amb el seu vol fa pressentir alguna cosa,té tant d’hipnòtic com estimulant, tanta eclosió d’energia com habilitat en la utilització de l’espai.

Només cal saber que els ballarins fan 1.140 entrades en aquests seixanta minuts per entendre la dificultat i el vertigen que es viu a l’escenari, un vertigen que té moments de pausa com són els primers minuts del muntatge on, enmig de la penombra i amb una atmosfera que ens transporta a un paisatge ple de sons d’aire i mar, van apareixent les primeres auscreant una expectativa que no trigarà gaire a desvetllar-se.

Davant d’una obra catalogada com dansa contemporània on el moviment és corre i més corre és fàcil caure en la banalitat d’acusar-la de simple, però el treball que hi ha darrera Auguri és d’una dificultat màxima i d’una precisió admirable.  Tot està cronometrat perquè els ballarins no defalleixin i posin en perill la seva salut: des de la  durada de l’espectacle fins les tres màximes funcions que poden oferir en dies consecutius. Ordre mèdica i del seu entrenador Alain Lignier.

Veure vint-i-dues maneres de corre és fascinant. Accents i velocitats diferents, impulsos de braços diversos,  formes vàries de com agafar les corbes, maneres de lliscar, d’esquivar, de frenar, de xocar; recursos de com una individualitat entra a formar part del grup d’aus sense trencar el ritme dinàmic de la manada.  Un recital d’energia i plasticitat que podria estar ancorat a qualsevol altre context que no fos el món dels ocells i la recerca de la felicitat sense que perdés els seus valors, valors entre els quals cal destacar el disseny de llum de Patrick Riou i, molt especialment, la música original de François Caffenne, autor d’una partitura de música electrònica amb estructura de simfonia, capaç de crear uns ritmes i atmosferes molt suggerents.