Autorretrato de un joven capitalista español

informació obra



Autor:
Alberto San Juan
Direcció:
Alberto San Juan
Intèrprets:
Alberto San Juan
Producció:
Kasbah , Produccionesoff
Sinopsi:

Alberto San Juan, membre fundador de la companyia Animalario, presenta un espectacle en solitari on mostra la seva visió crítica i plena d'humor de l'actualitat.

Sóc capitalista. El meu banc especula amb aliments. Tinc assegurança mèdica privada i la llum contractada amb una empresa que roba als seus clients per obtenir el màxim benefici.Quan treballo, cobro el sou més alt possible, sense preocupar-me de què cobren i en quines condicions treballen els meus companys. Puc ajudar un amic econòmicament, però no si he de baixar de nivell de vida. Vull preservar la meva fama, la meva cotització comercial, les meves propietats. La societat en la qual visc és injusta fins a la crueltat. M'agradaria que canviés, però no estic disposat a perdre en l'intent tot allò que he aconseguit acumular. Ho dic molt seriosament.

Crítica: Autorretrato de un joven capitalista español

20/10/2015

A l'Alberto San Juan, l'Ovidi Montllor, el Cañas, el Fernández i el Penalva. Gràcies.

per Teresa Bruna

Vaig anar a veure 'Autorretrato de un joven capitalista español' ja fa una setmana llarga.  En vaig sortir entusiasmada, em va agradar molt, molt. Però allò que passa: era tard, la son, deixem-ho per demà, el pànic del full en blanc... No vaig fer la crítica quan encara tenia la 'revolució' dins i vaig pensar que, com que ja no era en cartell, doncs ho deixava estar.

Sabeu què m'hi ha fet posar? Un concert al que vaig anar diumenge en homenatge a l'Ovidi Montllor a càrrec d'un grup molt interessant: David Fernández (guitarra), el poeta David Caño i el cantant-músic Borja Penalva. Va ser tan emocionant i amè com podeu imaginar, però jo, a partir d'un moment, pensava en l'Alberto San Juan. Mentre els escoltava reflexionava d'una de les històries que explica l'espectacle: a la transició, l'esquerra era el PSUC (o PC) i els anarquistes. I la dreta, els de sempre. No existien els socialistes o eren pa tou. De sobte, van irrompre a l'Estat escombrant els comunistes. Ells eren l'esquerra.  I ens explica les pel·lícules de por protagonitzades -fins i tot recentment, perquè l'espectacle es va actualitzant- per Felipe González.

No ho sabré explicar com ell però algun dia tornarà i el podreu sentir en directe. Aquest va ser el meu detonant: avui, l'Ovidi Montllor, que havia militat amb el PSUC i, a la vegada, cantava cançons al seu pare, anarquista,  és homenatjat -entre d'altres, això si- pels anarquistes o similars, els que abans ens discutíem sempre  -al bar també- amb els comunistes. Per la CUP, vaja. Es confirmava, doncs. el discurs de Alberto San Juan sobre una 'nova esquerra' molt dubtosa.

I un cop trets els meus dimonis, uns recomano aquest espectacle sobretot a tots els que vàreu viure la transició. I la Revolució de Portugal: aquell concert de Zeca Afonso al Grec, on vam cantar tots plegats un tema que anàvem corejant amb allò de 'Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia'. El recordeu? Zeca Afonso també surt a l'obra de San Juan: quan recorda la preciosa Revolució dels Clavells i com la van trencar també els de Mario Soares. I acabem tots cantant la ‘Grandola Vila Morena.’

'Autorretrato de un capitalista español' és la nostra història, amb Willy Brand, Kissinguer, Franco, Salazar, Suresnes, el Rei, l'altre Rei... I Lara i Godó i l’ABC... Una història narrada amb tota la seva cruesa però d'una manera amena que ens fa somriure mentre el cuc mossega per dins. I ens fa entendre que, a canvi de parlar de Catalunya com va parlar l'Obama, tenim més soldats americans que mai a la base de Càdis.  Avui mateix n'he vist per la Rambla un munt vestits 'de comunió' amb cara de guiri i en patinet!

I perdoneu, una altra vegada m'hi posaré abans. De tota manera hi vaig anar l'últim dia. Però atents, que l'Alberto sempre torna!