Ay! Eva Yerbabuena.

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Eva Yerbabuena (ball)
Interpretació musical:
Paco Jarana (guitarra), Enrique El Extremeño (cante), José Valencia (cante), Vladimir Dimitrenco (violí), Antonio Coronel (percussió)
Autoria:
Eva Yerbabuena
Companyia:
Eva Yerbabuena
Coreografia:
Eva Yerbabuena
Composició musical:
Paco Jarana
Vestuari:
López de Santos
Il·luminació:
Fernando Martín
Producció:
Eva Yerbabuena
Estrena:
Estrena a Catalunya al Festival Temporada Alta, Girona 2013
Sinopsi:

Amb l’escenari a les fosques, la bailaora travessa una vegada i una altra l’únic punt de llum, com un fantasma. Llavors comença el primer dels seus incansables solos, el cante jondo se’ns clava a l’ànima i ja no podem escapar. Després d’aturar-se uns mesos per la seva maternitat, Eva Yerbabuena torna a ballar i més en forma que mai. amb Ay!, l’espectacle que fa uns mesos va posar Londres dempeus en la seva estrena mundial. I ho fa senzill, en un viatge a l’essència del gènere, a les arrels del flamenc. Retaule a retaule, el seu ballar fort i vigorós ens calarà fins al moll de l’os. Yerbabuena aconsegueix transcendir el flamenc i elevar-lo a la categoria d’experiència sobrenatural.

Crítica: Ay! Eva Yerbabuena.

29/11/2013

Bellesa, sentiment i força

per Maite Guisado


Sota un feix de llum, el travessa en diferents plans una figura diminuta que exhala però una gran força. Era la primera imatge de l'actuació d'Eva Yerbabuena, una coreògrafa i bailaora que ha sabut crear el seu propi llenguatge en el món del flamenc. Lluny de tòpics folkloristes, recull l'autenticitat flamenca i en conserva l'essència “jonda”, aportant-hi a més una concepció molt teatral i amb ingredients dansístics ben contemporanis, que ha nodrit amb les col·laboracions amb coreògrafs d'altres estils (com ara la Pina Bausch), al llarg de la seva premiada carrera, de reconegut prestigi internacional.

Ay! es una proposta intimista, sense cos de ball, en un escenari nu, només amb alguns elements que integra a l'execució, una taula, una cadira feta de marcs. La granadina manté la intensitat tot combinant un alt nivell d'exigència amb una desimbolta espontaneïtat. El seu cos vibra i fa vibrar, magnètic, un ball sorgit de l'ànima, que expressa quejío, pena, dolor, sofriment, esgarrifança i també alegria i esperança. Un espectacle deliciós ple de sentiment, que al final de moltes frases coreogràfiques aixecava tímides però irrefrenables veus espontànies d'alguns dels assistents: “¡ole y ole!”, “¡sí, señora!”, “¡eso es!”...

Excel·lents la partitura i la guitarra del sevillà Paco Jarana, la percussió d'Antonio Coronel, de Huelva, i imponents les veus d'Enrique El Extremeño y del barceloní José Valencia (Joselito de Lebrija), amb la intervenció perfectament encaixada del violí del moldau Vladimir Dmitrienco, que també col·labora amb artistes com Belén Maya i és solista de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla.

Un encert programar aquesta mena d'espectacles perquè també els puguem veure al Temporada Alta.