La companyia Nür ha convertit en rap elèctric tot un Eurípides. El públic deambula per un espai buit en què es narra i es representa una àgil versió de Les Bacants. Una de les actrius (quan es posa el casc) es converteix en la narradora i també la guia (com si aclarís els punts que s'interpreten, com si fossin anotacions a peu de pàgina). Mentrestant, Dionís ja s'ha disfressat per persuadir les Bacants de Teves i provocar una crisi que faci destronar Penteu. Joves i femenines, les Nür, gosen cuinar dos plats alhora i servir-los sense que el públic més convencional entengui quin és el fil que prefereix seguir (perquè agafant, tots dos, arriba al col·lapse)
Com a El dia que va morir l'últim panda, de Projecte Ingenu, el cant a cappella i les tarimes disposades als angles i al centre (amb una solució elevada per al moment culminant del crim) trenca amb la convenció del teatre a la italiana. És una instal·lació que deixa descol·locada l'audiència. La velocitat del vers dificulta que hi hagi una veritable catarsi amb el públic que, dret o assegut, segueix la peripècia amb presentacions dels protagonistes, subtrames, i coreografia dels intèrprets incessant. Es pot seguir el focus de la paraula o deixar-se endur per la volatilitat del moviment i la cançó. En realitat, la trama és intensa i es resol en un paràgraf de la Viquipèdia. Encara que no sigui indispensable va bé anar llegit per no perdre les incorporacions contemporànies al poema tràgic.
Si l'espai fos més reduït o major l'aforament, les dificultats de moviment farien que el públic ballés l'èxtasi de Les Bacants. i que el sacrifici inconscient del rei egoista tingués un to de la Fura dels Baus com aquell Imperium O, si més no, el Titus Andrònic. Tot i això, el treball coral està molt ben travat i hi ha una intensitat i un joc de provocacions i contacte prou suggerent. Al final, amb l'execució culminada i en la tercera salutació, per fi, arriba la festa dionisíaca per aquell que vulgui celebrar-la. Des de fora, se somriu amb empatia i, potser fins i tot, es mou una cama seguint el ritme pautat. Aquestes Bacants són més de veure que viure la bacanal, com aquell que assisteix a la festa xamànica final de Yerma.
