Ens trobem davant d’una combinació suggerent de dues disciplines artístiques aparentment allunyades. La dansa contemporània i el violoncel clàssic buscaran un terreny comú on el moviment dibuixa la música a través de l’espai i la línia conflueix amb el so.
Al Festival Bachcelona s'ha presentat, per primer cop en les tres edicions que porta, una peça de dansa i música en directe del geni del barroc. Ha estat una magnífica ocasió per presentar la feina de la ballarina Lorena Nogal, una de les caps menys visibles però imprescindibles de la Companyia La Veronal. I un encert programador absolut, vista la resposta del públic i de l'oportunitat que ha suposat gaudir d'aquesta combinació, d'altra banda tan habitual entre Bach i la dansa contemporània.
Pots llegir la crítica de l'espectacle aquí: