Bag lady

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Malgosia Szkandera, Tortell Poltrona
Ajudantia de direcció:
Nick Lehane
Il·luminació:
Miguel Ángel G. Rosa
Producció:
Urban Research Theater, Ana Szkandera
Autoria:
Manuel Sebastián, Christian Atanasiu
Sinopsi:

En aquesta proposta, les bosses de plàstic gaudeixen un procés constant de transformació. Bag Lady (la dama de les bosses) infla i dóna vida a aquests objectes quotidians. En diàleg amb el seu cos, la intèrpret transforma les bosses en els personatges més insospitats. La protagonista no para de parir criatures, mentre explica sense paraules històries de les seva vida amb el sol suport de la música.

Tota una lliçó formativa: treu profit d’un material pobre com aquest (una simple deixalla) i el transforma en poesia, en canemàs de contes, en matèria dels somnis, en joc plàstic i seducció narrativa. Durant tot l’espectacle, s’hi respira alegria, tristesa i capacitat de joc. The Bag Lady Theatre juga amb els límits entre el teatre d’objectes i les marionetes.

Crítica: Bag lady

25/10/2015

Bon material però poca investigació i alguna trampa

per Jordi Bordes

No hi ha cosa més contrària a la bellesa, aparentment, que una bossa de supermercat. Embruteix carrers i oceans sencers. El repte de "Bag lady", sumant-se a altres precedents com el del film "American beauty" (1999), "Après.midi d'un foehn" (Mercat de les flors, 2014) o fins i tot la contundència a "Slava SnowShow" (T Alta, 2015) és descrobrir-li un joc i també un punt d'artefacte preciós. Però, sense quasi investigació, l'enginy es queda amb una broma, una actriu personatge que lluita per aconseguir l'empatia del públic i algunes postals per a emmarcar. Però no és suficient. En part, i aquí ve la trampa, perquè se salta quan vol aquest límit creatiu i dota de màscara la seva Butterfly. Perquè els personatges no es construeixen a escena si no que, símplement es despleguen de darrera de la perxa. La sensació és que, tot i disposar de material que pot magnetitzar, li falta un bon cop d'aire de frescor, que faci voleiar les bosses i la imaginació. La de la creadora i també les dels espectadors. Llàstima.