Bag lady

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Malgosia Szkandera, Tortell Poltrona
Ajudantia de direcció:
Nick Lehane
Il·luminació:
Miguel Ángel G. Rosa
Producció:
Urban Research Theater, Ana Szkandera
Autoria:
Manuel Sebastián, Christian Atanasiu
Sinopsi:

En aquesta proposta, les bosses de plàstic gaudeixen un procés constant de transformació. Bag Lady (la dama de les bosses) infla i dóna vida a aquests objectes quotidians. En diàleg amb el seu cos, la intèrpret transforma les bosses en els personatges més insospitats. La protagonista no para de parir criatures, mentre explica sense paraules històries de les seva vida amb el sol suport de la música.

Tota una lliçó formativa: treu profit d’un material pobre com aquest (una simple deixalla) i el transforma en poesia, en canemàs de contes, en matèria dels somnis, en joc plàstic i seducció narrativa. Durant tot l’espectacle, s’hi respira alegria, tristesa i capacitat de joc. The Bag Lady Theatre juga amb els límits entre el teatre d’objectes i les marionetes.

Crítica: Bag lady

17/04/2016

Bones troballes i poc més

per Iolanda G. Madariaga

Bag Lady és un estrany personatge que apareix a escena entrant en la que sembla ser, la seva pròpia llar: una mena de petit apartament amb una petita taula rodona, un penjador de peu i poques coses més, totes elles molt “vingtage”. Dins aquest espai, però, habiten uns quants personatges sortits de la imaginació de Bag Lady i recreats en escena per ella mateixa a partir de la manipulació de anodines i senzilles bosses blanques de plàstic. D’una petita caixa de música en surt la ballarina incapaç de ballar perquè li manca el seu cor. Del darrera del penjador o, potser, de la butxaca d’un abric apareix un enamorat poca-solta i galtes que cerca la seva estimada. Encara no ha acabat de marxar aquest personatge que veiem una mena de geisha tan capaç embadalir-nos amb el so de la seva flauta com d’admirar-nos practicant arts marcials... La referència musical a Madame Butterfly que no ens deixa cap dubte,és potser innecessària. El món de Lady Bag és ple de fantasies animades pel propi personatge, un món on no calen les paraules... només músiques evocadores i densos silencis. Un món molt poètic en el que trobem a faltar una dramatúrgia que lligui amb encert les moltes troballes teatrals de l’espectacle.