Ballar és cosa de llibres

Dansa

informació obra


Direcció:
Javier Vaquero, Pere Faura, Raquel Gualtero Soriano
Intèrprets:
Javier Vaquero, Pere Faura
Escenografia:
Jordi Queralt
Il·luminació:
Guillem Gelabert, Irene Ferrer, Sergio Roca
So:
Javier Vaquero, Ramon Ciércoles
Composició musical:
VVAA
Vestuari:
Txell Janot, Pablo Pelocodo
Producció:
Sandra Casals, Claudia SolWat
Coreografia:
Raquel Gualtero Soriano
Sinopsi:

Ballar és cosa de llibres és un espectacle escènic participatiu i per a tots els públics. Tu tries si balles, o bé mires com ballen. Una iniciativa que combina la dansa i l’observació de la dansa, el fet de ser ballarí i el de ser espectador, la força d’una experiència física i el plaer de sentir-se seduït per un cos que balla amb un llibre. Un espectacle on un llibre es pot convertir en la teva parella de ball, o el teu acompanyant.
Ballar és cosa de llibres ens embarca en un viatge estimulant, una experiència a mig camí entre la dansa i la literatura, entre la força del cos i la màgia de la paraula. Ballar amb llibres i observar la dansa que es crea quan es balla amb llibres. Descobrir el plaer de ballar llegint, de llegir mentre ballem, de ballar allò que llegim o llegir allò que ballem.

Crítica: Ballar és cosa de llibres

25/04/2019

Un joc fresc i lúcid per intercanviar experiències

per Jordi Bordes

La proposta de Pere Faura, Clàudia Solwat i Javier Vaquero es tracta d’una versió del Balla’m un llibre que fan en sessions escolars. El repte és trobar nexe entre la literatura i la dansa a través de l’objecte: el llibre. Si en el taller familiar (i escolar) el joc pretén trobar la relació entre el ball, jugant a convertir l’objecte en altres elements (un paraigües, un ocell, un cavall...) alhora que es llegeix i es deixa seduir per les il·lustracions dels contes, en aquest nou treball hi ha un nou mirall. Ara, també hi ha la possibilitat de ser espectador. En aquest cas, el repte és aprendre a llegir el ball. Això, en realitat, dóna a l’observador eines per entendre la complexitat d’una creació (des del so i la llum fins a la coreografia). Per conèixer què és el focus (on radica el centre de l’acció on es redirigeixen les mirades del públic). 

És un enginyós treball en el que el joc sempre hi és present, amb la frescor de notar que disfruten i es diverteixen els propis artistes alhora que il·lustren, pedagògics, els viaranys aventurers de la dansa, com si fos un joc imaginatiu infantil. Potser aquest cop hi ha menys oportunitat per deixar-se seduir amb els mon que descriuen i dibuixen les pàgines dels llibres. Però hi ha un diàleg constant entre el públic que balla  el públic que mira, perquè intervé, puntualment, des de les cadires amb el seu llibre per aprendre a llegir un espectacle. En realitat, la peça és un pas intuïtiu en el camí de la prescripció i la crítica...