Balneari Maldà 1: La identitat

informació obra



Dramatúrgia:
Xavi Morató
Composició musical:
Llorenç González
Intèrprets:
Núria Cuyàs, Ricard Farré, Jordi Llovet, Laura Pau
Il·luminació:
Adrià Aubert
Coreografia:
Anna Romaní
Escenografia:
Enric Romaní
Direcció Musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert, Mario Gas
Producció:
Marina Marcos Aixalà
Companyia:
Diversos artistes, DA.TE Danza
Músics:
Ariadna Cabiró
Vestuari:
Maria Albadalejo
Autor:
Roger Peña
Sinopsi:

Una de les grans novetats de la temporada 2015-2016 afecta la línia de Cabaret dels dilluns al Maldà. La companyia Els Pirates Teatre, amb un bon grapat de convidats, us proposa un espectacle de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic, coreogràfic, que cada 3 mesos, protagonitzarà un tema que transcendeix l'actualitat.

Aquest Balneari Maldà ironitza sobre la identitat.

Crítica: Balneari Maldà 1: La identitat

17/11/2015

El cabaret al Maldà, una aposta guanyadora

per Christian Machío

La millor manera de reivindicar un gènere és fent-lo. Si a més a més aconsegueixes que els espectacles en qüestió funcionin, ja podrem dir que l’aplaudiment del públic és doblement merescut. Ja fa temps que el gènere del cabaret sovinteja dins de la programació del Teatre Maldà, gestionada per Els Pirates, i Balneari Maldà consolida l’aposta i la fa, un cop més, merescudament guanyadora.

Sembla del tot evident que els responsables de la funció no van viure de primera mà l’era daurada del gènere i la Barcelona dels setanta els hi queda ja llunyana. Tot i així, les situacions aparentment costumistes però amb un toc absurd, la mala llet en el diàleg, la infracció permanent de les normes de la dramatúrgia teatral i la música en directe fan pensar, en sortir de la sala, que els qui formaven la Gauche Divine segurament aplaudirien esquetxos com el del ciutadà del món o el d’aquell qui porta a l’extrem la correcció sexista en el llenguatge.

Balneari Maldà està escrit a sis mans però l’hàbil cohesió de la proposta fa que no tinguem la sensació d’estar veient un espectacle fragmentat. Els actors d’Els Pirates controlen en tot moment els ressorts del gag en les distàncies curtes i dominen les transformacions de personatges en temps rècord (especialment memorables les intervencions del mateix Pere Calders en persona).

No obstant a vegades la correcció pot resultar un pèl excessiva. El gènere permet estripar sense por ni manies i, posats a fer, una mica més de mala bava hi encaixaria a la perfecció. Un toc pythonesque que es deixa entre veure però mai acaba de culminar en tot el seu esplendor. Sigui com sigui, l’espectacle és especialment recomanable si volen gaudir d’un bon striptease a càrrec de la pianista.


Trivial