Bangkok

informació obra


Intèrprets:
Carlos Álvarez-Nóvoa, Dafnis Balduz
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Gimena Gonzalez Busch
Il·luminació:
Kiko Planas (AAI)
Ajudantia de direcció:
Òscar García Recuenco
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona , La Villarroel, Centro Dramático Nacional, Grec 2015 Festival de Barcelona
Autoria:
Jean Cocteau
Direcció:
Ivo van Hoe
Sinopsi:

Un vigilant jurat, l'única persona que treballa en un aeroport ja construït però abandonat, es troba amb un visitant que no s'esperava: un viatger que, bitllet i maletes en mà, pretén volar a Bangkok, tot i que des d'aquesta terminal aèria ja fa molt que no hi ha cap enlairament, si és que n’hi ha hagut mai... A força d'humor negre, un sarcasme corrosiu i molta ironia, el dramaturg Antonio Morcillo critica sense concessions un estil de gestió que ha conduït al malbaratament de recursos i a situacions surrealistes com les que recrea aquesta ficció escènica.

Obra guanyadora del XXII Premi SGAE.


Crítica: Bangkok

16/07/2015

Thriller polític en escenari molt peninsular

per Víctor Giralt

Una situació irreal, però per desgràcia absolutament versemblant:  un viatger amb passatge arriba a un aeroport obert però no operatiu. Hi  vagareja un guàrdia de seguretat avorrit, però d’avions, fa temps que no se n’enlaira cap. Després d’alguna fricció, viatger i guàrdia comencen a trobar punts en comú. Parlen de la vida, de la crisi...

De sobte, la trobada agafa caire d‘interrogatori. Els dos personatges tenen cartes amagades, i no són només allò que aparenten. Entrem en un thriller polític ben ordit, que exhibeix una efectiva economia de recursos i esgrimeix, com a arma, la magnètica presència escènica d’ Álvarez-Nóvoa  (això no desmereix, en absolut, la tasca de Dafnis Balduz).  De fet, ja intuíem que llurs ideologies eren força oposades, però descobrim que s’arrelen en ètiques socials irreconciliables, obertament antagòniques.  L’encert de l’autor i director Antonio Morcillo és haver esquivat el maniqueisme fàcil i, sobretot, aconseguir que un desenllaç  gairebé de gènere fantàstic  (coherent, d’altre banda, amb el plantejament)  resulti versemblant.

Morcillo, a qui haurem de seguir-li les passes, va merèixer, amb aquest text, un premi d’autoria teatral de la SGAE. Que no defalleixi. 


Trivial