Bangkok

informació obra


Intèrprets:
Carlos Álvarez-Nóvoa, Dafnis Balduz
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Gimena Gonzalez Busch
Il·luminació:
Kiko Planas (AAI)
Ajudantia de direcció:
Òscar García Recuenco
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona , La Villarroel, Centro Dramático Nacional, Grec 2015 Festival de Barcelona
Autoria:
Jean Cocteau
Direcció:
Ivo van Hoe
Sinopsi:

Un vigilant jurat, l'única persona que treballa en un aeroport ja construït però abandonat, es troba amb un visitant que no s'esperava: un viatger que, bitllet i maletes en mà, pretén volar a Bangkok, tot i que des d'aquesta terminal aèria ja fa molt que no hi ha cap enlairament, si és que n’hi ha hagut mai... A força d'humor negre, un sarcasme corrosiu i molta ironia, el dramaturg Antonio Morcillo critica sense concessions un estil de gestió que ha conduït al malbaratament de recursos i a situacions surrealistes com les que recrea aquesta ficció escènica.

Obra guanyadora del XXII Premi SGAE.


Crítica: Bangkok

19/07/2015

Un text necessari, però potser excessivament gris

per Marc Sabater

L'acció de Bangkok, l’obra d’Antonio Morcillo, dramaturg d’Albacete afincat a Barcelona que ell mateix dirigeix a La Villarroel, transcorre en un aeroport sense avions, símbol de l’opulència descarnada dels que es creuen els amos del món. En aquest espai hi coincideixen un avi, aparentment innocent, amb un bitllet per anar a Tailàndia i un vigilant de seguretat que es passa el dia entrenant els falcons que haurien de garantir la seguretat de les operacions aèries.

Un aeroport sense avions com a metàfora d’un sistema. Podria qualsevol dels despropòsits d’aquella època en què, diuen, vivíem per sobre de les nostres possibilitats i que són els símptomes d’un statu quo que vol continuar imposant-se. Un espai que li serveix a Morcillo com un ring en el qual els dos personatges entaulen un autèntic tour de force dialèctic en el transcurs del qual els espectadors s'adonen, poc a poc, que res no és el que semblava. Una batalla entre el sistema i la revolució, una reflexió sobre les possibilitats de canviar el destí amb un missatge final una mica desesperançat però molt pertinent em aquests moments.

El text de Morcillo-autor s’explica sense ser massa explícit, donant totes les claus per tal que el públic pugui endevinar-ne el transfons. En una obra eminentment política, l’autor dosifica bé la carn que posa a la graella. En el cantó oposat, algunes concessions a la comèdia potser necessàries per alleugerir el conjunt però que queden balderes. També, algunes decisions del Morcillo-director una mica extravagants i fora de context.

Per sort, damunt l’escenari hi ha dos monstres. Al costat dels cinquanta anys d'experiència de Carlos Álvarez Novoa, un Dafnis Balduz que no li resta a la saga amb un treball consistent, amb molts moments de brillantor i que esdevé un dels principals reclams d’una obra necessària però potser massa grisa.

Trivial