Bark

Dansa | Circ

informació obra


Companyia:
Acting for climate
Sinopsi:

Bark és una peça de circ contemporani per a un bosc, un públic i cinc artistes. Un site-specific creat pels i amb els boscos locals. Bark va sobre tornar a connectar entre nosaltres i amb la natura. El bosc, la terra i els arbres són els protagonistes d'una actuació creada conjuntament entre intèrprets, científics i mirades externes.

Una combinació d'acrobàcies, dansa, teatre físic, paisatges sonors i textos poètics, tot plegat executat dins, entre, amb i al voltant dels arbres. Es tracta de ser natura, de tornar a connectar, de viure la utopia, i potser arribar a una experiència sensorial que modifiqui les perspectives de la nostra naturalesa humana, com a part de la biosfera.

 

La companyia d'arts escèniques Acting for Climate treballa en la intersecció entre les arts i l'ecologisme. Formada el 2015, el seu objectiu és incentivar-nos a actuar per un futur més sostenible.

Alguns dels seus trets d'identitat són les col·laboracions interdisciplinàries, la recerca constant de nous mètodes i expressions, i la creença que tant el procés com el producte són polítics. Durant els darrers anys, Acting for Climate ha crescut com a companyia professional de circ contemporani i d'arts escèniques, però també com a plataforma comunitària per les arts i la sostenibilitat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bark

17/04/2022

Olorar l'escorça i resseguir-hi la vida

per Jordi Bordes

Atura’t al bosc i palpa l’escorça. Troba-hi els plecs, diferents en cada arbre. Agafa les fulles seques escampades de terra i apropa-les a les oïdes. Quan les apretis sentiràs un crepitar semblant al de la llar de foc. Camina respectant les pedres, somrient les branques que acaben fent forma de porta d’entrada pel pes. Comprova com el riu cus una riba amb l’altra.

A partir de llavors (com convoquen les d’Action for Climate) és el moment de conviure amb la Natura. Elles ho fan vestint un vermell fort perquè contrasti amb els ocres i els verds de l’arbreda. Es pengen de cordes i ballen sobre de l’aigua, sempre somrients. Com convocant a una comunió desjerarquitzada, en què l’home es retira i escolta l’arbreda. La interroga, sol.lícita. I li canta i bressola. Va massa necessitada d’humanitat que atengui a les normes bàsiques de supervivència.

Les d’Action for Climate s’amaguen, fan equilibris on troben un descampat, es deixen que el cos rodoli pendent avall, perillosament cap al riu. Se senten en l’hàbitat com si res ni ningú les pogués fer mal. Fins a quatre noies es posen una sobre l’altre, recolzant-se amb arbres prims i rectes com el faig. Canten “Fins quan podré estar fins aquí?) sempre procurant que la serra sigui un instrument que zimbregi amb l’arc del violí i que el banjo o un petit tabal acompanyi una veu simple, heroïca, que demana major respecte i que practica amb l’exemple (la companyia, per exemple, renuncia a viatjar en avió; només ho fa en tren i bicicletes. I menja d’allò que es llença a Restaurants i supermercats si els és compatible amb les actuacions). No és misèria; és dignitat i exemple, des del seu petit testimoni. Elles ho viuen amb un somriure que és contagiós. Com aquell que, després d'una caminada tranquil·la, s'asseu al sol (o a l'ombra) i agafa aire profundament.