Cada vegada més, l'adolescència s'avança biològicament en un procés fictici per influència de la potència desbordada de l'apologia que se'n fa a través de les xarxes. Unes xarxes, esclar, cada vegada també, més a l'abast descontrolat de l'etapa infantil. La societat fa temps que en busca els culpables o, com a mínim, els que se'n fan culpables permetent-ho: ¿L'escola? ¿La família? ¿Els germans o germanes més grans? ¿El salt prematur dels infants d'11 o 12 anys de l'escola primària a l'institut per mor de la llei d'educació que ja torna a ser qüestionada?
Al voltant d'aquesta qüestió que apel·la tots els sectors de la societat —des dels tutors familiars, als educadors i als mitjans de comunicació— és quan la dramaturga i actriu de cinema i televisió Monica Dolan (Middlesbrough, North Yorkshire, Regne Unit, 1969) escriu i interpreta «The B*easts», sota la direcció de John Hoggarth, al Bush Theatre, dins l'Edinburgh Festival Fringe del 2017.
Des de l'estrena d'aquesta obra, o conferència o reflexió —em resisteixo a dir-ne monòleg o soliloqui— fins a avui, han passat sis anys, el fenomen de la sexualització prematura no ha disminuit sinó que, ben al contrari, ha augmentat. I l'impacte de l'obra, que ara interpreta en català l'actriu Marta Marco, en el paper d'una psicoterapeuta, Tessa, estrenada ja dins el Grec com a arrencada de la nova sala La Muriel de Sixto Paz, recuperada ara a l'Akadèmia Teatre, és més que oportuna precisament en un moment que la televisió catalana destapa un tema tabú en una docusèrie de tres capítols de «Sense ficció» i un debat sobre la descoberta de la pornografia dels infants i adolescents, d'accés lliure a les xarxes, i que no només contribueixen a aquesta visió distorsionada del creixement i despertar biològic, sinó que és vist ja com un dels fets impulsors d'actes recents d'assetjament i agressions protagonitzats pels més joves.
La història de «Bèsties» no és tant aquesta mirada a l'accés a la pornografia sinó la finestra que tenen oberta els infants —sobretot les nenes— amb plataformes com és ara Tik Tok o Instagram, plataformes i personatges amb influencers que han començat penetrant en la gent més jove i vulnerable com un joc innocent però amb un rerefons subtil que els porta a la imitació de tendències més adolescents o més adultes. Sense oblidar, esclar, els estereotips de la publicitat i segons quins guions de ficció juvenils.
En aquest cas, l'autora de «Bèsties» incideix en el fet que els infants es consideren éssers innocents i que allò que els sembla que volen quan són petits no és el que voldran quan arribin a la maduresa. Però el personatge de la psicoterapeuta Tessa mostra la seva incredulitat davant la Carol, mare de la nena, la Lila, que ha maldat per implantar-se pits i ho ha fet ni més ni menys que als 8 anys. I també planteja que senyalar la mare com a culpable del compliment no és la millor de les opcions que ha de prendre la societat.
Una obra, una conferència, una reflexió interpretada en solitari corre sempre el perill que perdi en dinamisme. L'actriu Marta Marco lluita contra aquest perill. Involucra els espectadors i no els deixa indiferents davant els fets que explica sobre la mare de Lila i la mateixa Lila, una criatura que té el miratge de créixer abans d'hora i que ho fa amb l'absorció de la imatge que es ven com a sinònim de creixença. En el fons, qui sap si la Lila, quan hagi madurat, entendrà que la imatge no és el miratge, però la seva experiència d'infant l'haurà deixat marcada per sempre.
«Bèsties» és una proposta que no està lliure de certa polèmica —hi ha qui no hi voldria sentir referències a segons quin tipus de persones o col·lectius— però és inevitable que el tema generi controvèrsia perquè l'autora, en la veu de Marta Marco, no busca oferir en safata una solució miraculosa sinó formular una sèrie de preguntes sobre la passivitat o la ignorància d'una part de la societat davant de la sexualització prematura dels infants.
La resposta no és la prohibició per als infants ni la demonització per als adults sinó la reflexió i la burxada en la consciència de cadascú, que és el que fa i farà l'obra «Bèsties» on es representi i també el que fa i farà el monogràfic sobre la «Generació porno» de TV3. Parlem de dues propostes de registres diferents, el teatre i l'audiovisual, que és donen la mà per atzar amb un mateix objectiu: desmuntar el miratge de la imatge. (...)
