Bèsties. Sixto Paz

informació obra



Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Pau Roca
Intèrprets:
Marta Marco
Sinopsi:

Monica Dolan, autora d’aquesta peça, és, de fet, una premiada actriu que ha fet teatre, cinema i televisió. L’hem vist en sèries com Black Mirror o Talking Heads, en produccions cinematogràfiques o, en el teatre, interpretant papers com el de Karen en la versió teatral d’All About Eve que va dirigir Ivo van Hove. Però aquesta actriu, guanyadora dels premis BAFTA i Olivier, també ha escrit i interpretat un espectacle unipersonal que va titular The B*easts i que va portar al Fringe del Festival d’Edimburg l’any 2017 amb un èxit aclaparador. Sobre l’escenari la Tessa (Marta Marco), una psicoterapeuta, repassa les repercussions d’un cas extrem: la filla de vuit anys de la seva pacient vol posar-se pits. A través d’una circumstància que pot semblar-nos aberrant i anormal ens convida a revisar la nostra cultura. Quan, i com, comences a adonar-te que la teva moral està sent dirigida per la cultura popular? L’autora ens adreça mitjançant aquesta història un punyent “I si?” en una societat en la qual la sexualitat i el gènere són una part tan important de qui som, com ens identifiquem, i com ens definim. Quan és massa d’hora per lluitar pels nostres ideals sexuals?.

Dirigeix el muntatge Pau Roca, actor i director que l’any 2013 va crear la seva pròpia productora, amb la qual ha portat al Grec Festival de Barcelona muntatges d’autors contemporanis, sovint britànics. En el Grec 2017, va dirigir Tender Napalm; al Grec 2019, Así bailan las putas i, al Grec 2021, Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva.

Una producció de Sixto Paz Produccions

Crítica: Bèsties. Sixto Paz

29/09/2023

El miratge de la imatge

per Andreu Sotorra

Cada vegada més, l'adolescència s'avança biològicament en un procés fictici per influència de la potència desbordada de l'apologia que se'n fa a través de les xarxes. Unes xarxes, esclar, cada vegada també, més a l'abast descontrolat de l'etapa infantil. La societat fa temps que en busca els culpables o, com a mínim, els que se'n fan culpables permetent-ho: ¿L'escola? ¿La família? ¿Els germans o germanes més grans? ¿El salt prematur dels infants d'11 o 12 anys de l'escola primària a l'institut per mor de la llei d'educació que ja torna a ser qüestionada?

Al voltant d'aquesta qüestió que apel·la tots els sectors de la societat —des dels tutors familiars, als educadors i als mitjans de comunicació— és quan la dramaturga i actriu de cinema i televisió Monica Dolan (Middlesbrough, North Yorkshire, Regne Unit, 1969) escriu i interpreta «The B*easts», sota la direcció de John Hoggarth, al Bush Theatre, dins l'Edinburgh Festival Fringe del 2017.

Des de l'estrena d'aquesta obra, o conferència o reflexió —em resisteixo a dir-ne monòleg o soliloqui— fins a avui, han passat sis anys, el fenomen de la sexualització prematura no ha disminuit sinó que, ben al contrari, ha augmentat. I l'impacte de l'obra, que ara interpreta en català l'actriu Marta Marco, en el paper d'una psicoterapeuta, Tessa, estrenada ja dins el Grec com a arrencada de la nova sala La Muriel de Sixto Paz, recuperada ara a l'Akadèmia Teatre, és més que oportuna precisament en un moment que la televisió catalana destapa un tema tabú en una docusèrie de tres capítols de «Sense ficció» i un debat sobre la descoberta de la pornografia dels infants i adolescents, d'accés lliure a les xarxes, i que no només contribueixen a aquesta visió distorsionada del creixement i despertar biològic, sinó que és vist ja com un dels fets impulsors d'actes recents d'assetjament i agressions protagonitzats pels més joves.

La història de «Bèsties» no és tant aquesta mirada a l'accés a la pornografia sinó la finestra que tenen oberta els infants —sobretot les nenes— amb plataformes com és ara Tik Tok o Instagram, plataformes i personatges amb influencers que han començat penetrant en la gent més jove i vulnerable com un joc innocent però amb un rerefons subtil que els porta a la imitació de tendències més adolescents o més adultes. Sense oblidar, esclar, els estereotips de la publicitat i segons quins guions de ficció juvenils.

En aquest cas, l'autora de «Bèsties» incideix en el fet que els infants es consideren éssers innocents i que allò que els sembla que volen quan són petits no és el que voldran quan arribin a la maduresa. Però el personatge de la psicoterapeuta Tessa mostra la seva incredulitat davant la Carol, mare de la nena, la Lila, que ha maldat per implantar-se pits i ho ha fet ni més ni menys que als 8 anys. I també planteja que senyalar la mare com a culpable del compliment no és la millor de les opcions que ha de prendre la societat.

Una obra, una conferència, una reflexió interpretada en solitari corre sempre el perill que perdi en dinamisme. L'actriu Marta Marco lluita contra aquest perill. Involucra els espectadors i no els deixa indiferents davant els fets que explica sobre la mare de Lila i la mateixa Lila, una criatura que té el miratge de créixer abans d'hora i que ho fa amb l'absorció de la imatge que es ven com a sinònim de creixença. En el fons, qui sap si la Lila, quan hagi madurat, entendrà que la imatge no és el miratge, però la seva experiència d'infant l'haurà deixat marcada per sempre.

«Bèsties» és una proposta que no està lliure de certa polèmica —hi ha qui no hi voldria sentir referències a segons quin tipus de persones o col·lectius— però és inevitable que el tema generi controvèrsia perquè l'autora, en la veu de Marta Marco, no busca oferir en safata una solució miraculosa sinó formular una sèrie de preguntes sobre la passivitat o la ignorància d'una part de la societat davant de la sexualització prematura dels infants.

La resposta no és la prohibició per als infants ni la demonització per als adults sinó la reflexió i la burxada en la consciència de cadascú, que és el que fa i farà l'obra «Bèsties» on es representi i també el que fa i farà el monogràfic sobre la «Generació porno» de TV3. Parlem de dues propostes de registres diferents, el teatre i l'audiovisual, que és donen la mà per atzar amb un mateix objectiu: desmuntar el miratge de la imatge. (...)