Envoltat de quatre coreògrafs i de quatre músics, tots ells amics, el coreògraf libanès Omar Rajeh proposa a Beytna una peça en forma de mosaic humà i artístic, en què tots ells conversen, beuen, riuen, ballen i cuinen junts. Els espectadors seran convidats a participar assaborint aquest tiberi culinari i artístic damunt l’escenari, en una oda a la convivència que donarà el tret de sortida a la nova temporada del Mercat.
Omar Rajeh, coreògraf i ballarí aclamat per la crítica, és una de les figures principals de l’escena de la dansa contemporània al Líban i el món àrab. Va fundar Maqamat a Beirut el 2002. El desembre del 2019 se’n va anar a França i va establir la seva companyia a la ciutat de Lió. El 2021 va rebre una distinció del Ministeri de Cultura francès «per la seva aportació i el seu compromís al servei de la cultura» i va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres. Rajeh ha actuat amb la seva companyia a més d’un centenar de ciutats d’arreu del món.
Les creacions de Maqamat (dirigida per Omar Rajeh) estan totes marcades d’alguna manera per aquest context sociopolític tan advers i complex del Líban, però no necessàriament amb un caràcter explícitament polític, reivindicatiu o pessimista, sinó al contrari, com a forma de dol i “nostàlgia pel que hagués pogut i encara podria ser”, explica a l’entrevista. Beytna potser és la que ho reflexa més clarament, ja que es tracta d’una peça de dansa, música i gastronomia que planteja precisament el menjar i la cultura com espais d’intercanvi i diàleg des de la complicitat en la diferència. Això de “gastronomia” d’entrada sona estrany i massa performàtic per a un context de dansa, però si tenim en compte la realitat bèl·lica, feixista i neoliberal del món en què vivim, la idea de cuinar a l’escenari i donar a menjar al públic, pren un significat polític i estranyament artístic. És polític perquè hi ha una acció que també és una declaració de principis en un espai públic, però també és artístic perquè es fa través dels sentits i la poètica de la dansa. La combinació d’aquests elements juntament amb la participació del públic d’una manera no escènica (és a dir, el públic no forma part de l’espectacle, però sí que passa a ocupar l’espai escènic i a ser partícip del seu transcurs), explica els vuit anys seguits de gira de Beytna arreu del món.