Beytna

Dansa

informació obra


Coreografia:
Omar Rajeh
Autoria:
Omar Rajeh
Sinopsi:

Envoltat de quatre coreògrafs i de quatre músics, tots ells amics, el coreògraf libanès Omar Rajeh proposa a Beytna una peça en forma de mosaic humà i artístic, en què tots ells conversen, beuen, riuen, ballen i cuinen junts. Els espectadors seran convidats a participar assaborint aquest tiberi culinari i artístic damunt l’escenari, en una oda a la convivència que donarà el tret de sortida a la nova temporada del Mercat.

Omar Rajeh, coreògraf i ballarí aclamat per la crítica, és una de les figures principals de l’escena de la dansa contemporània al Líban i el món àrab. Va fundar Maqamat a Beirut el 2002. El desembre del 2019 se’n va anar a França i va establir la seva companyia a la ciutat de Lió. El 2021 va rebre una distinció del Ministeri de Cultura francès «per la seva aportació i el seu compromís al servei de la cultura» i va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres. Rajeh ha actuat amb la seva companyia a més d’un centenar de ciutats d’arreu del món.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Beytna

29/09/2023

El Mercat de les Flors apuja el teló amb Maqamat

per Júlia Vernet Gaudes

Les creacions de Maqamat (dirigida per Omar Rajeh) estan totes marcades d’alguna manera per aquest context sociopolític tan advers i complex del Líban, però no necessàriament amb un caràcter explícitament polític, reivindicatiu o pessimista, sinó al contrari, com a forma de dol i “nostàlgia pel que hagués pogut i encara podria ser”, explica a l’entrevista. Beytna potser és la que ho reflexa més clarament, ja que es tracta d’una peça de dansa, música i gastronomia que planteja precisament el menjar i la cultura com espais d’intercanvi i diàleg des de la complicitat en la diferència. Això de “gastronomia” d’entrada sona estrany i massa performàtic per a un context de dansa, però si tenim en compte la realitat bèl·lica, feixista i neoliberal del món en què vivim, la idea de cuinar a l’escenari i donar a menjar al públic, pren un significat polític i estranyament artístic. És polític perquè hi ha una acció que també és una declaració de principis en un espai públic, però també és artístic perquè es fa través dels sentits i la poètica de la dansa. La combinació d’aquests elements juntament amb la participació del públic d’una manera no escènica (és a dir, el públic no forma part de l’espectacle, però sí que passa a ocupar l’espai escènic i a ser partícip del seu transcurs), explica els vuit anys seguits de gira de Beytna arreu del món.