Biblioteca de cuerdas y nudos

Nous formats

informació obra


Il·luminació:
Xavi Prieto
Composició musical:
Núria Aparici, Joaquín Pinilla, Jorge Aparici
Escenografia:
Theater Hetpalais d'Anvers (Construcció)
Direcció:
José Antonio Portillo
Companyia:
Companyia Guillem Albà
Autoria:
Companyia Guillem Albà
Sinopsi:

No és una instal·lació d’art contemporani. Ni tampoc un espectacle teatral. O potser sí.
La Biblioteca de cuerdas y nudos ho és tot. José Antonio Portillo ens convida a entrar en una estructura circular de fusta que guarda manuscrits sense publicar, textos, partitures, dissenys i objectes trobats a les escombraries, i ficats en cilindres plens de missatges de cordes i nusos. És un diàleg de silenci entre la mirada de l’espectador i els objectes que habiten aquesta estructura.
El temps ha anat dipositant esdeveniments i objectes, fragments de vida i de pols, als seus prestatges. Empremtes d’un temps en què la major part dels seus protagonistes eren nens. Els espectadors les poden anar agafant i se'ls revelarà la història que contenen.
La Biblioteca de cuerdas y nudos clava les arrels en un petit treball escolar motivat després de la lectura del llibre d’Italo Calvino Collezione di sabbia. Amb el temps, pren la forma d’espai narratiu que pot habitar i ser habitat en diferents espais i per infants d'edats diverses.

Crítica: Biblioteca de cuerdas y nudos

13/01/2015

Memorable exercici de treball anònim, de formigueta

per Jordi Bordes

José Antonio Portillo presentava a Tàrrega un treball el 2012, des de la intimitat d'un espai que respira històries secretes filtrades a través d'hores de confidències. És un espectacle de molt petit format, que captivarà tothom però que, és cert, necessita d'una certa voluntat a ser captivat. 

El pedagog convida a entrar a la foscor sobretot si es porta un paper trobat arrugat dins d'una paperera. Està convençut que els fulls tirats projecten més vida (és un projecte frustrat) que cap dossier ben enquadernat. Portillo, sap extreure complicitat i construir un espai de confidència. Amb els grans i els petits. De gran sensibilitat, capta emocions on la vida quotidiana no percep res. El seu mèrit és que, a més, sap transmetre'l. Es basa en material cedit i fet per nens i nenes, tendre. L'encantador de serps és ell.

És d'aquells exercicis de xiuxiueig, similar al de "La máquina de la soledad" dels germans Oligor. Que seria preciós creure que pogués ser veritat  però que acaba sent igual si, realment, tots el material és verídic.

Portillo ja va fer una peça entranyable, acompanyat d'Albena Teatre: "El museu del temps" (TNC, 2009), que ja jugava amb els records íntims, els secrets compartits. Cada viatge és una nova oportunitat a la innocència.