Una mirada cabaretera i musical a la vida de Miguel de Molina, cantant malagueny exiliat a l’Argentina des del 1941, que també parla de la relació entre les dues ribes de l’Atlàntic. Humor, música i cafè teatre en un muntatge de radioteatre convertit en diversos podcasts.
Us agrada la ràdio? Doncs segur que us fascinarà aquesta experiència en la qual un muntatge de teatre musical sobre la vida de Miguel de Molina, que s’hauria d’haver representat com a part de la programació del Grec 2020 Festival de Barcelona, es transforma en una versió de radioteatre a través d’un seguit d’arxius de veu o podcasts. L’esperit del cafè teatre més underground sobrevola un muntatge que ens parla de Miguel de Molina i els seus contemporanis, i també dona veu a personatges com Pablo Neruda, Eva Perón o Margarida Xirgú, entre d’altres. Totes i tots van creuar l’oceà Atlàntic i es van deixar amarar per l’experiència i l’art del Vell i el Nou Continent. Van creuar un pont transoceànic invisible que existeix des de fa segles i que encara és dempeus. Si voleu escoltar com sonen els textos i les cançons que formen part d’aquest muntatge imaginat per Felipe Cabezas i Pere Cabaret, no us perdeu els podcasts.
Aquests podcasts de ràdio formen part de la proposta en línia “Grec de proximitat” del Grec Festival de Barcelona, dedicada a generar contingut virtual a partir de les produccions que haurien hagut de veure’s aquest estiu a les sales de petit format de la ciutat. La crisi de la covid-19 ha obligat a suspendre les representacions físiques, sempre muntatges relacionats amb l’Amèrica Llatina, però el festival proposa ara un seguit d’accions virtuals que inclouen representacions, xerrades i altres propostes.
Podeu accedir als podcasts mitjançant el web de la Sala Fènix.
Aquest Grec que teixeix connexions culturals amb Llatinoamèrica, ha aprofitat l'exili de Miguel de Molina, un cantant de coplas que va fer néixer a Málaga durant l'època republicana. El seu perfil, de fet, pot recordar prou als personatges d'Ay, Carmela! de Sanchis Sinisterra. Molina va fugir el 1942 a l'Argentina. La seva vida corria perill per haver col·laborat amb els republicans (sempre amb Amalia de Isaura) i també per homosexual. Va córrer una vida paral·lela al seu idolatrat Federico García Lorca.
La proposta, en format de ràdio teatre dibuixa un guió que deambula entre la veritat documental i, sembla intuir-se, una ficció dels seus pensaments i la seva vida. Miguel de Molina seria un personatge que hagués pogut lluir al Paral·lel de la República però, on consta que va fer afició va ser a València i també per Madrid. La proposta de la Sala Fènix recrea situacions i comentaris desinhibits, d'una franquesa absoluta amb una composició al piano (principalment) molt apropiada. Però desaprofita passatges com el de Lorca o el d'Eva Perón, o explotar més en el món sòrdid de revista (la Fènix s'hi ha abonat en anteriors circumstàncies com a Cabaret Lecocq i el Cabaret Victoria). La proposta fa una pàtina més narrativa i superficial que emocional. El personatge ja va rebre un sentit homenatge amb l'espectacle Ojos verdes a la cartellera barcelonina. El prompte retorn (que va intentar Molina el 1952) no li va permetre restablir-se. Va morir a Buenos Aires el 1993. Sí que va poder tornar un altre flamenc a casa: Paco Alonso (també hi ha una peça cabaretera que ho recorda entranyablement, Paquito forever).
Bitácora de ida y vuelta s'ha fet amb l'entusiasme i la necessitat de crear durant el període de confinament. La voluntat de la direcció del Grec de mantenir el festival ha obert un camí paral·lel en què els creadors han trobat la fórmula per fer compatible la creació amb les exigències de les autoritats sanitàries. Cal celebrar, sigui com sigui, la valentia de festival i artistes a no renunciar a construir universos màgis, encara que sigui amb una evident manca de temps.