Cabaret Victoria

Teatre | Musical

informació obra


Direcció:
Felipe Cabezas i Pere Cabaret
Composició musical:
Pere Cabaret
Interpretació musical:
Pere Cabaret
Text:
Lletra de Gabriel Sicilia i Pere Cabaret
Intèrprets:
Alba Valldaura, Elena Visus, Nelo Sebastian, Felipe Cabezas, Pere Cabaret
Sinopsi:

Cabaret Victoria és un espectacle de cabaret i revista teatral basat en la literatura fantàstica del segle XIX produït per La Sala Fènix  on ens proposen un cabaret amb un accent especial en la màscara, el gest, les ombres i la manipulació d'objectes, amb un ambient sonor i musical a l'estil de la revista i el vodevil. 

Allan Poe  Tesla  Baudelaire  Honoré de Balzac  Hoffman  Gogol  Rimbaud  Jules Verne i un univers sencer d'icones del segle XIX es donen cita en aquest cabaret musical d'aires SteamPunk, teatral i literari, ric en cançons corals de to desvergonyit i alegre, per donar vida a autòmats, viatges, invents, pors i figures sobrenaturals que fascinaven l'home de llavors, i que segueixen presents en la realitat d'avui.

Crítica: Cabaret Victoria

17/06/2014

Cabaret literari i del gest per a privilegiats

per Jordi Bordes

Un meritori treball per a un públic molt reduït. La vintena d'espectadors (trentena a tot estirar) que hi cap a la Sala Fènix se senten ben cuidats i molt divertits amb la proposta gòtica de Cabaret Victoria. El de menys és l'argument. El que compta és la relació dels personatges amb el públic. Quasi d'un a un. I amb una música omnipresent a l'escena. És un joc literari que van desgranant caràcters de personatges (com el del poeta Arthur Rimbaud que rimarà per ordre del capità l'amor a una espectadora) o històries com la de L'home de sorra de Hoffmann. Tot, tenyit del romanticisme del segle XIX literari. Amb moltes ombres i llums esperpèntiques. Amb un Don Joan insaciable sexualment i el seu pare que aspira a recuperar el seu vigor tot descubrint-li el secret d'un elixir. 

Una posada en escena al servei del treball de gest i la màscara. Els contrallums agafen força però no arriben a ser fantasmagòrics perquè es fuig de la monumentalittat. De fet, tot cobra un aire molt familiar, de broma divertida tot i que molt intrigant amb una filla del capità/director (si més no en la sessió del diumenge) que va deambulant amunt i avall. Com una ingènua gata. Potser hi ha un excès de bromes entre actors (conseqüència de la llarga vida de l'espectacle, que va estrenar al gener!) que són divertides però acaben encallant innecessàriament la travessia d'aqiesyy vaixell que sembla anar a la deriva a la pesca d'un pop gegant...

Per a valents amb ganes de passar-se una estona divertida. Sols o, potser millor, acompanyats. Ara tot just arrenca una nova estada al primer pis del Barts. L'espai sembla prou adequat. Caldrà veure com s'integra l'espectacle i si es manté la relació de privilegiats dels espectadors. En principi, res fa suposar que es perdi la intensitat.

Trivial