Cabaret Victoria és un espectacle de cabaret i revista teatral basat en la literatura fantàstica del segle XIX produït per La Sala Fènix on ens proposen un cabaret amb un accent especial en la màscara, el gest, les ombres i la manipulació d'objectes, amb un ambient sonor i musical a l'estil de la revista i el vodevil.
Allan Poe Tesla Baudelaire Honoré de Balzac Hoffman Gogol Rimbaud Jules Verne i un univers sencer d'icones del segle XIX es donen cita en aquest cabaret musical d'aires SteamPunk, teatral i literari, ric en cançons corals de to desvergonyit i alegre, per donar vida a autòmats, viatges, invents, pors i figures sobrenaturals que fascinaven l'home de llavors, i que segueixen presents en la realitat d'avui.
De la mà de Felipe Cabezas, ànima artística de la Fènix i conductor de l’espectacle, i de Pere Cabaret, l’omnipresent i murri pianista (i autor de la música) de la proposta, se’ns presenta un Cabaret original, ambientat en la literatura fantàstica (i de terror) que conforma l’imaginari de finals del segle XIX i principis del XX. Com ells ja destaquen a la sinopsi, ens trobem textos i personatges d’Edgar Allan Poe, Tesla (pels seus estudis sobre electricitat), Baudelaire, Honoré de Balzac, Hoffman, Gogol, Rimbaud i Julio Verne. Textos foscos alguns, amb posades en escena sorprenents, com ara un monòleg sota una tela negra, profundament tètric i desesperançador.Però la major part d’aquest cabaret resulta divertit, transgressor i ple de picardia i eròtiques clucades d’ull a un públic que s’hi entrega sense reserves. Probablement l’Elena Visus i el Pere Cabaret, encarnen com ningú aquest esperit.
I si hem parlat del piano que dóna suport musical al conjunt, no podem oblidar la veu d’Aleyda Puerto, que ens canta entre les diverses escenes. De totes, destacar la de Don Juan (bona interpretació d’Ivan Gimenez), i dins d’ella, el magnífic pare que l’Alba Valldaura interpreta darrera de la màscara. L’Alba, a més, va desgranant el seu talent al llarg de l’espectacle, que en conjunt resulta notable, tot i que potser faltat d’un tancament més decidit de les històries i de la seva relació entre elles. Tret, com he dit, de la de Don Juan, brillant i, juntament amb les intervencions musicals i actorals del Pere Cabaret, el més reeixit d’aquest originalíssim i necessari cabaret ‘temàtic’.