Blam!

informació obra


Intèrprets:
Janus Elsig, Lars Gregersen, Eos Karlsson, Anders Skat, Joen Hojerslev (cover)
Ajudantia de direcció:
Simon K. Boberg
Escenografia:
Kristian Knudsen
Il·luminació:
Lee Curran
So:
Svend I Kristensen
Vestuari:
Hanne Morup
Autoria:
Kristján Ingimarsson, Tonino Guerra
Traducció:
Lluís Massanet
Sinopsi:

Per a escapar dels seus avorrits treballs de 8 hores, quatre enginyosos oficinistes inventen "BLAM!", un joc en el qual la vida ordinària es passa pel filtre de la imaginació. En aquest espectacle hilarant i explosiu, un lloc de treball rutinari es transforma en un món poblat d'extraterrestres, superherois i clàssics de Hollywood. Amb acrobàcies impossibles,parkour, piruetes que et deixaran sense alè i una gran dosi d'actitud, BLAM! convida a formar part d'una esbojarrada aventura a l'oficina.

BLAM! arriba a Barcelona de la mà dels productors de STOMP després d'un gira plena d'èxits, omplint teatres i rebent sentides ovacions al Fringe Festival d'Edimburg i el Peacock Theatre de Londres. BLAM! barreja comèdia, teatre narratiu, acrobàcies i atrevides piruetes en un espectacle que et deixarà sense paraules. Un xou ple d'imaginació, acció i pur entreteniment, capaç de transportar el gènere del teatre físic a una nova dimensió.

Crítica: Blam!

13/10/2015

Del Blam al "pataplan!"

per Jordi Bordes

Un espectacle beneit i divertit alhora. Què passaria si algun muntador de cinema s'atrevís a encadenar les escenes de lluita de les pel·lícules més variades? Sense gaire ordre ni concert, només pel plaer de jugar.  Des d'un Jackie Chan, un Equipo A, Rambo, Bruce Willis de torn, timbes de cartes trucades de westerns i també la part més fantàstica de "Guerra de les galàxies", Robocop, Freddy Krueger, Hannibal Lecter, Hulk... Què passaria si tots aquests personatges els volguessin interpretar uns avorrits oficinistes d'amagat al seu cap i aquest, també tant ensopit com el que més, decidiís prendre-hi part en els vídeos casolans? Doncs en aquest brou intranscendent es banya la proposta que divetreix i aconsegueix sorpendre en més d'una ocasió.

La coreografia que es planteja, realment, va guanyant en intensitat a mesura que l'espai es transforma (no es pot revelar com) i, sense aportar gaire res més que pantoflades ben primàries i algun contrapunt d'enveja i de gelosia entre els oficinistes (per raons ben contraposades). Una distracció enginyosa que recorda l'"Opération Fu" de la companyia Dram Bakus de finals dels anys 90. Aquests van triomfar a Fira Tàrrega i posteriorment va fer estada al Jove Teatre Regina però és que van voltar per tot el món amb una intriga tant estúpida com ben tramada de tres mims (Toni Albà era un del trio). De la proposta de la Kristján Ingimarsson Company no se surt més intel·ligent del teatre però sí més relaxat després de riure quadres ben surrealistes i amb la voluntat de construir un arsenal, només amb material d'oficina. L'èxit els ha portat des de Dinamarca a Londres, Edimburg, Corea... En el fons, l'home riu sempre quan algú simula que es recargola el nas mentre aixafa amb l'altre mà un got de plàstic... Hi ha un humor que, ben blanc, és universal.