Blue monday és una peça que ens parla sobre les relacions humanes, sobre la necessitat i la dependència dels éssers humans cap a aquest tipus de relacions i sobre la urgència de sostenir als altres malgrat no poder-nos sostenir ni a nosaltres mateixos.
Intimitat, simbiosi, dependència i transformació són algunes de les paraules que defineixen Blue monday.
Aquesta peça, tercera creació del duo Agnés Sales i Héctor Plaza, va ser desenvolupada durant el projecte laboratori Back to the Lab impulsat pel festival Breakin’ Convention realitzat al teatre Saldler’s Wells de Londres.
Una peça amable, atractiva, empàtica que agrada de veure ballar perquè els dos cossos s’acompassen i van transformant una dansa contemporània de contacte a un hip hop de cos que es desconstrueix i que acaba construint una coreografia acrobàtica d’agilitat i força. La peça arrenca i es desenvolupa sense massa excuses, com qui es deixa distreure perseguint petjades que han quedat impreses a la pols del camí.
La peça és rodona simple i directa. Com aquella Meeting point juga amb un codi fàcilment entenedor i que permet desplegar tota l’acrobàcia posible i amb una voluntat de connectar amb el públic subtilment (sense adreçar-s’h directament). La satisfacció de ballar, que el cos rodi ágil i fresc i encadeni una tombarella amb una vertical es traspassa millor quan se somriu amb naturalitat. El Sismògraf ha tancat un parèntesi massa llarg per a molts artistes. I ells, ho disfruten amb emoció continguda a l’hora de saludar. Aquest és l’altre moviment que commou, el de gaudir per poder expresar-se públicament davant d’un grup que descobreix, i els hi aplaudeix amb la mateixa generositat. També el públic va necessitat de cultura que convidi a connectar amb els artistes i entre els altres espectadors.