Boges

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Muntsa Rius, Roser Batalla/ Àurea Márquez
Producció:
Vània Produccions
Direcció Musical:
Marc Sambola
Direcció:
David Pintó
Sinopsi:

La bogeria és un do imprecís, però un do al cap i a la fi ... Al llarg dels segles, pensadors de la ment han estudiat l'origen i el tractament d'aquesta malaltia esquiva i històricament contradictòria. Però seran dues dones, boges, o no, i que es troben a la consulta d'un psiquiatre, o no, les que s'encarreguessin de tirar per terra totes les teories hagudes i per haver, descobrint com és el veritable origen de la bogeria. O del seny ... per què, què significa estar boig ?, i estar entenimentat? ¿Potser és el mateix? 

Gregoria té quatre empreses i una vida envejable, un marit, un amant, i un apartament a Lloret. Martiri està casada amb un home a qui veu, amb sort, un dia per setmana, dos fills als que veu a l'hora de dinar, una amiga que presumeix davant dels seus nassos de ser feliç i una tele on no deixa de veure "El diari de Patricia"... Moltes diferències i alguna cosa en comú: les dues estan en un costat i altre de la línia, la línia que separa el que és del que no és ... la bogeria del seny. I és tan fàcil estar en un costat o en l'altre ... 

Boges, o de com l'ésser humà té la imperiosa necessitat d'inventar-personatges per sobreviure a la realitat. 

Crítica: Boges

20/12/2015

¡Maldita línea no la he visto!

per Elisa Díez

(...)

Aunque hay muchas características que separan las vidas de ambas protagonistas, ocupan un lugar en esta sala de espera psiquiátrica, están juntas en la misma línea, la que separa la locura del sentido común. Y esa línea es tan delgada que...

Roser Batalla aporta al personaje una rigidez milimétrica, en cierto modo, excesiva, incomoda su presencia, no hay lugar para una mínima empatía con el personaje. Es frío, sólo los últimos diez minutos que sirven para romper todos los esquemas, entonces se produce la magia. Por contra, Muntsa Rius asume un papel, que puede sacar de las casillas a más de uno, pero que se rebela con una gran intensidad, nos gana con sus momentos cómicos, con ternura y convence hasta con el giro final. Creo que no la había visto en un montaje no musical y es un buen momento para decir que no necesita de notas musicales para demostrar que su potencial va más allá de cualquier música.

Minimalismo en la escenografía, para una historia de no necesita más que dos buenas actrices y un director que las sepa dirigir. En este caso, Josep Maria Segura ha conseguido que en poco más de una hora nos creamos el texto, caigamos en la trampa y nos volvamos Boges. ¡Maldita línea no la he visto!